Visca els cabells llargs

El context sociocultural de l'Espanya del desarrollismo impedia que els conjunts de música moderna superessin en la majoria dels casos l'estadi amateur, però, fos com fos, l'efervescent rock & roll d'Anglaterra o els Estats Units hi va deixar empremta i la ciutat va veure néixer uns quants conjunts (res de bandes o de grups) als quals Guillermo Soler –periodista casteller... i musical, autor d'una molt notable biografia sobre The Byrds– els fa ara justícia amb el llibre Eco i distorsió, adquirible via Associació de Músics de Tarragona.

Mitjançant vint entrevistes (entre les quals a Gaby de Los Salvajes, Pere Gené de Lone Star, el periodista José María Pallardó), Soler parla de l'arribada, per via dels marines del Xino, de discos de Gene Vincent i Eddie Cochran; de la influència de l'Apache dels Shadows (gràcies a la qual tothom a Barcelona semblava disposat a comprar-se una guitarra elèctrica); de la clàssica rivalitat entre Sírex i Mustang; de les particularitats idiomàtiques (yeyé versus ie-ie) i de la convivència amb un règim franquista que promovia que la música espanyola, és clar, fos en espanyol.

Una època en la qual dur els cabells llargs podia ser motiu de prou pes per espatllar una carrera i que Soler analitza no únicament amb veu dels protagonistes (nascuts entre el 1944 i el 1948) sinó també amb valuoses imatges d'arxiu.