Un, dos, tres... foto!

Tot i que visita Barcelona en condició de “fotògraf oficial” dels Ramones, l'empremta de George DuBose en l'evolució de l'artwork del rock va força més enllà de la seva col·laboració amb el quartet de Nova York. Director d'art de la delegació novaiorquesa d'Island Records (1988-1991), editor gràfic de la revista Spin (1984-1987) i fotògraf de la revista d'Andy Warhol (Interview), DuBose no és només l'autor d'il·lustres portades ramonianes com ara les de Too tough to die (en un túnel del Central Park, tot emulant la imatge de La naranja mecánica) i Mondo Bizarro (amb la banda moguda, cosa que al principi no entenien), sinó que ho és, també, de les primeres fotografies que es van fer a Madonna en un concert o d'una històrica sessió amb Tom Waits a Times Square. DuBose és, finalment, un dels fotògrafs insignes dels primers anys del hip-hop i l'autor de les primeres fotos a The B-52's.

Tanmateix, la seva compareixença avui al cicle Tinta sonora: músics i escriptors, a la sala Apolo, seu fins al dia 30 d'una exposició amb obres seves, es deu al seu vincle amb els Ramones. “De tots els grups amb què vaig treballar, ells van ser els més fàcils”, explicava ahir. “Tot el que volien era posar-se de costat i anar per feina. Cap de les sessions que vaig fer amb ells va durar més d'una hora. Un cop, a Chinatown, després de fer tres rodets de dotze fotos, els vaig proposar moure'ns d'espai i en Johnny [Ramone] em va dir que ni pensar-ho, que segur que ja n'hi hauria alguna que estaria bé.”

DuBose, naturalment, va viure de primera mà les tensions internes que sempre van imperar en la banda. “Mentre feia les fotografies de Subterranean jungle, em va venir el seu mànager i em va dir: «Escolta, hi ha un petit problema... Aviat farem fora en Marky [el bateria], però ell encara no ho sap, així que intenta que surti separat de la resta.» Érem en una estació on els trens s'aturaven vint minuts. Cada vegada anava posant algú del grup al darrere de la finestreta del vagó, i quan s'hi va posar en Marky... vam fer la foto bona. Ells, tot i que a l'escenari no es notava, eren així: quan a la furgoneta en Johnny volia dir alguna cosa a en Joey, la deia primer a en Monty [el mànager de gira] i en Monty, després, ho deia a en Joey, que també feia el mateix.”

El grup, ara bé, sempre va ser conscient del poder de la seva imatge. “Hi donaven una importància enorme. Sempre anaven en texans i, els més important de tot, amb jaquetes de cuir, que durant les gires rebien un tracte preferent. Un dia en Dee Dee es va deixar la seva i la sessió no va començar fins que en va tenir una.” Erigit per Johnny Ramone, després de la portada de Too tough to die, en “fotògraf oficial” del grup, al qual faria fotos fins al seu disc de comiat (Adios amigos), DuBose va poder constatar amb artistes de hip-hop com Big Daddy Kane i Run DMC que no tothom era tan desganat com els Ramones. “Ells estaven entusiasmats d'estar davant dels focus tot el temps del món. Tenien molta més roba que uns texans i una jaqueta i estaven orgullosos de mostrar com n'eren, de cool; jo, no obstant això, sempre he estat un noi de rock & roll.”

El debut de B-52's, un dels pilars de la new wave –“el primer cop que els vaig fer fotos, Cindy Wilson acabava de marxar i la mànager s'hi va haver de posar”– i uns quants treballs per a Marianne Faithfull –“jo volia que sortís bonica i ella només em demanava que sortís cansada i ferida, era una època difícil per a ella”– són altres capítols d'un currículum que DuBose, avui, desgranarà amb l'acompanyament del periodista Ignasi Julià i el grup de versions dels Ramones en català Cretins.