Un home pont

Un dels entre­bancs més des­ta­cats de la cul­tura actual és que, en molts àmbits, les gene­ra­ci­ons crei­xen per capes. Es des­fan els fils que unei­xen els conei­xe­ments que vénen del pas­sat amb altres de nous. Un dels grans mèrits d'Albert Manent va ser el fet de ser un home pont entre la gene­ració del seu pare, Marià Manent, i les actu­als. En cert sen­tit, el seu tarannà con­necta molt amb el paper que tenen les actu­als xar­xes soci­als. Va ser un home generós que va voler difon­dre obres i fets d'altres que hau­rien que­dat obli­dats. Era un intel·lec­tual en el sen­tit més sacri­fi­cat del con­cepte, és a dir, un home que va tre­ba­llar amb inten­si­tat i per­sistència. I ho va fer també amb un sen­tit de res­pon­sa­bi­li­tat històrica.