Pere Vilanova: recerques, pèrdues i troballes

Tres anys després de musicar una antologia de poemes de Carles Duarte (Una magrana d'astres), Pere Vilanova (Barcelona, 1988) dóna ara sortida al repertori d'autoria pròpia amb Les tres estacions, un disc gestat a Bèlgica, la vall Ferrera i Barcelona que insufla melancolia i foscor a una trajectòria a cavall entre la cançó d'autor i la poesia. “No sé si sóc més músic que poeta, suposo que ara sí, però sí que sé que sempre he escrit moltíssim”, assumeix Vilanova, llicenciat en filologia francesa i familiaritzat amb els escenaris des de l'adolescència. “Eren els anys –recorda– d'aquella cançó urbana amb referents com ara Sabina. Jo, però, feia poemes simbolistes i em sentia fora de lloc... I m'hi continuo sentint, tot i que ara ja no m'importa.”

A Les tres estacions, amb dibuixos magnífics d'una il·lustradora a l'alça, Paula Bonet, el cantautor hi diu el que vol dir de la manera que li surt, “la qual cosa és més difícil del que sembla”, segons explica, i ho articula amb deu cançons que ressegueixen un viatge de set anys dividit en tres parts. “A Bèlgica hi vaig anar a estudiar, em vaig treure la llicència per actuar al carrer, gràcies a la qual cosa vaig actuar també a París, Amsterdam i Lituània, i em van sortir moltíssimes cançons. A la vall Ferrera hi tinc família i m'hi vaig estar una temporada. I a Barcelona vaig voler tancar un cercle i, alhora, deixar oberta una porta al futur.” El resultat, un pop nodrit d'atmosferes que Vilanova emparenta amb les de músics com Anímic i Pau Vallvé, acaba parlant de “recerques, emocions, pèrdues i troballes”. “Tendeixo a mirar molt enrere, per la qual cosa em surten cançons una mica melancòliques”, reconeix Vilanova. “Hi ha, doncs, melancolia, però gens de tendresa, ja que aquesta melancolia és fosca i, fins i tot, violenta.”

Les tres estacions –que coincideix amb la publicació de Korenlei, un recull de poemes que Vilanova va escriure quan vivia a Gant– ha estat produït per Dani Ferrer, de Love of Lesbian. “Ens encanten, a tots dos, artistes com Sigur Ros i Damien Rice; gent que se situa en aquest punt de cançó d'autor i pop atmosfèric on m'agradaria estar.”