El festival que va obrir nous camins

El Canet Rock del 1975 va ser un experiment de llibertat que va superar tota expectativa. El ball de xifres té poca importància; hi havia 15.000 persones? 25.000? No hi fa res, les imatges parlen soles. Va ser el festival a l'aire lliure més multitudinari de l'Estat espanyol, en un moment en què la joventut volia trencar tots els esquemes. El fotògraf Francesc Fàbregas recorda molt bé la sensació d'aire fresc d'aquella marató de “12 hores de música i follia”. Té les imatges guardades als rodets i a les retines. “El Canet Rock va ser un petit espai de llibertat en què la gent podia respirar.” El públic va apostar fort per aquell cartell històric, amb l'Elèctrica Dharma, Maria del Mar Bonet, Pau Riba i Tete Montoliu, entre d'altres. I van protestar amb força per la prohibició de Sisa. Pocs mesos després d'aquell 26 de juliol del 75, per fi, va sortir el sol. Però potser no era el sol que imaginava la multitud engrescada del Canet Rock.

Després de la primera edició, n'hi va haver encara tres més, fins al 1978. Però fins a aquest any ningú havia tornat a desenterrar aquell esperit de bogeria. La revista Enderrock dedica el número d'aquest mes a celebrar el 40è aniversari del Canet Rock (fa 39 anys, però aquest estiu també s'enfoca com un preludi al canvi). El dia 5 de juliol, el Pla d'en Sala de Canet de Mar serà l'escenari d'una reedició que apunta alt. “Serà molt romàntic per als que hi vam ser.” Fàbregas va seguir de prop els festivals a la mítica revista Vibraciones, amb Àngel Casas, i ara ha impulsat l'exposició Canet Rock 1975-2014, comissariada pel Grup Enderrock i impulsada per Sun Music, promotora del festival d'enguany. Una història fotogràfica que beu també de les imatges inèdites del canetenc Oriol Arnau, l'arquitecte Pere Riera i el tècnic de so Joan Solà. Es poden veure a l'Antiga Fàbrica Damm fins al 24 de juny, i després s'exposaran a Arenys de Mar, coincidint amb el Canet Rock 2014. Fàbregas recorda el festival com un projecte ambiciós d'un grup de gent que tenia inquietuds i ganes d'innovar. “La idea del Canet Rock es deu a la feina feta per la promotora Pebrots, vinculada a La Trinca, i per la sala Zeleste, la llavor de l'actual Razzmatazz –explica Fàbregas–, i penso que no se'ls ha reconegut prou.”

Un cartell actual

La joventut d'aleshores mirava cap a Europa, amb la referència dels festivals de l'illa de Wight (al sud d'Anglaterra), del 1968 al 1970, i el de Woodstock, el 1969 a Nova York. Un esperit que va recollir el mateix Fàbregas, amb Àngel Casas i Francesc Bellmunt, en el documental sobre la primera edició del Canet Rock. “Vaig estar treballant com a fotofix, i vaig viure molt de prop les actuacions, la vida dins l'escenari, i també la manera de fer del públic”, recorda el fotògraf.

Enderrock va publicar una edició especial del film l'any 2004, per celebrar el número 100 de la revista, i es va esgotar de seguida. Coincidint amb el nou festival, Lluís Gendrau, director del grup Enderrock, explica que “la Biblioteca de Catalunya n'ha fet una còpia restaurada que inclou les actuacions i les entrevistes que es van fer”. Enderrock n'ha impulsat la reedició amb un contingut extra amb el títol El Woodstock català, 30 anys després. Els nostàlgics potser no trobaran el que busquen al Canet Rock, o potser sí. El festival torna amb el mateix nom i la mateixa filosofia: ser un festival jove, a l'aire lliure i amb un cartell d'artistes de referència. Hi haurà rock dels noranta amb Els Pets, Brams, Gerard Quintana i Gossos, i el mainstream català, amb Els Amics de les Arts, Manel, Txarango, Joan Dausà, Mishima i Blaumut. Hi haurà espai també per a l'electrònica de The Pinker Tones, la fusió de Delafé y las Flores Azules i el pop dels Love of Lesbian. L'actuació de Caïm Riba, que agafarà el relleu del seu pare, és l'única connexió de l'edició del 2014 amb la del 1975. Fàbregas creu que el paisatge “deu haver canviat molt”, però està convençut que el Canet Rock continua sent molt especial. “Vivim un altre moment històric, però crec que és la millor època del pop rock català.”