Una bíblia per a un déu

De segur que els seguidors més fidels d'Eric Clapton coneixen la seva biografia personal. Com va ser criat pels seus avis convençut que eren els seus pares. I com, en el context familiar, la seva mare representava que era la seva germana. El fan tampoc no ignora els daltabaixos de la seva vida, com la tragèdia de la pèrdua d'un fill en caure de la finestra d'un edifici. El drama es va expressar amb un tema que esgarrifa de sentiment: Tears in heaven. El seguidor sap de la seva incorporació al grup Yardbirds i també del seu fitxatge per als Bluesbreakers de John Mayall, on va guanyar-se el qualificatiu de Déu per l'habilitat tocant la guitarra. Eren els primers anys del seixanta quan el blues i el rhythm and blues captivaven molts joves músics que s'havien format també escoltant rock and roll.

Però el que ofereix el llibre Los tesoros d'Eric Clapton (Libros Cúpula), de Chris Welch, al coneixedor de la trajectòria de Clapton és la possibilitat de realitzar un viatge a cada moment de la seva carrera gràcies a la concepció de llibre-objecte. Una obra que, a banda de la part literària i fotogràfica, conté en forma de facsímil documents en paper com un cartell de la seva etapa a Cream, un dels primers anomenats supergrups, format amb Jack Bruce i Ginger Baker. El llibre ofereix altres tresors, com el flyer d'una actuació conjunta el 27 de novembre del 1965 dels Yardbirds amb Manfred Mann al club Marquee de Londres, la targeta comercial i promocional dels Yardbirds, tres fotos polaroid signades i un altre flyer del grup situat en la psicodèlia del flower power. A les finestretes d'una mena de separates que conté l'obra també es pot trobar material gràfic que correspon a l'altre super grup que va formar Clapton amb Steve Winwood: Blind Faith, així com la reproducció de la invitació de la festa Rock and Roll Circus en què va actuar amb els Stones. Amb el mateix plantejament, hi ha volum dedicat a Metallica.