Recull d'històries

Les dotze tribus de la Hattie es presenta formalment com una novel·la quan, en realitat, el llibre presenta un recull d'històries que tenen com a fil conductor la figura de la Hattie, una dona de color que abandona de jove la seva terra natal del sud dels Estats Units per buscar una vida millor al nord. Res de nou, per aquesta banda.

La Hattie, com a nexe, permet que l'autora inventi casos diferents per als fills, filles i una de les nétes de la protagonista, que sobrevola les pàgines a través de les mencions que en fan els personatges referenciats. La quantitat de situacions que presenta l'Ayana Mathis fa que l'espectre narratiu aculli tant l'exposició de fets que pertanyen, sembla que de manera inevitable, a les interioritats de les comunitats afroamericanes dels EUA –les trobades religioses amb predicadors i sessions de cant, la discriminació racial...– com la de fets que no tenen res a veure amb el color de la pell –l'ocultació de l'homosexualitat, l'angoixa del soldat a la guerra...

L'avaluació literària de Les dotze tribus de Hattie ha de fer constar el to pausat, la voluntat de convèncer, una certa sobrietat estilística i la quasi absència dels elements lacrimògens que tantes vegades han contribuït, des de la bona fe i l'excés de sucre, a deslluir exposicions reivindicatives del tot necessàries.

Quant a l'avaluació temàtica, el resultat de l'anàlisi es manté en un equilibri inestable. Els capítols en què el conflicte té poc o gens a veure amb el color de la pell parlen d'una autora a qui s'endevinen experiències vitals aprofitades a través de la reflexió –o una capacitat d'observació i empatia molt ben emprada–. A l'altra banda, hi ha els capítols en què sí que es posa l'accent en el fet racial. En aquests casos, llegit fora dels EUA i de la realitat que descriu, el recull pateix els efectes de tot el que l'ha precedit: res de nou.