Per què passen aquestes coses?

Dissabte, quan s'emetia Ciutat morta de Xapo Ortega i Xavier Artigas, una piulada a la xarxa observava: “Tinc un nus a l'estómac. Sembla una història del temps de la dictadura.” Les tortures a les clavegueres policials, els judicis que encobreixen mentides per mantenir l'ordre polític i les presumpcions d'innocència no respectades, semblaven enterrats. En canvi, els fets que mostra Ciutat morta varen passar el mes de febrer del 2006. Per què va passar? Per què la democràcia pot permetre l'existència d'aquests fets? El documental no dóna respostes, es limita a mostrar i a denunciar què va passar. Probablement, no dóna respostes perquè davant d'uns fets com els denunciats no n'hi ha prou amb dir que tot és culpa d'una Transició en què quan demanàvem amnistia també amnistiàvem els botxins de la dictadura. Tampoc n'hi ha prou amb fer una esmena a la totalitat dient que ens cal canviar de cap a peus el sistema. La complexitat de la realitat ens impedeix trobar un perquè clar que ens ajudi a esbrinar per què allò més fosc d'una dictadura sura dins del sistema democràtic. I això és un greu problema que ens debilita.

L'únic que està clar és que cal denunciar els fets i treure'ls a la llum. Probablement per això, en un temps en què tots els dies són susceptibles de ser dies històrics, la nit del dissabte també ho va ser. Una televisió pública va atrevir-se a projectar un documental que denunciava la existència de tortures comeses per la Guàrdia Urbana i els Mossos. El fet és clau com a símptoma d'un temps en què ens cal fer revisió de moltes coses amagades. També és important pensar com un documental que havia estat marginat dels circuits canònics d'exhibició va aconseguir poder legitimar-se amb una audiència de 567.000 espectadors. Gràcies a això s'ha demostrat que els bons documentals no són només els que documenten, sinó també els que denuncien i que volen canviar l'ordre de les coses. Dissabte, també va ser fonamental veure com les xarxes tenen poder per treure sempre a la llum allò que vol ser silenciat. Un jutjat va demanar que es suprimissin sis minuts del documental on es denunciava la conducta del cap de comunicació de la Guàrdia Urbana. Els sis minuts no varen ser emesos, però varen tenir tanta o més visibilitat per les xarxes que per televisió. Ciutat morta va tornar a posar a prova el poder de contrainformació de les xarxes. La seva emissió va acabar de desqualificar la fal·làcia dels que parlaven de “documental polèmic”. No existeix el documental polèmic quan allò que es mostra és l'evidència.