Provocar Corea del Nord

Aquest estiu va circular un tràiler per la xarxa on es mostrava un presentador d'un programa de televisió que des de l'interior d'un tanc tirava contra el palau del dignatari nord-coreà Kim Jong-un. L'escàndol va generar una certa perplexitat perquè era el primer cop que des d'una ficció es matava un líder polític viu. Malgrat això, The interview hauria passat de forma discreta si no arriba a ser perquè un grup de hackers amb el nom de Guardians of Peace van ingressar en els sistemes informàtics de la Sony, van robar informació compromesa sobre la pel·lícula i la van divulgar per la xarxa. En l'atac informàtic es va filtrar el guió i algunes escenes, i se'n van difondre dades compromeses de la Sony, entre les quals figuraven informacions confidencials sobre algunes estrelles de Hollywood.

La tensió va augmentar quan el 16 de setembre, data prevista per a l'estrena, els Guardians of Peace van advertir que es produirien alguns atemptats. La companyia va retirar la pel·lícula, però després d'una forta tensió (amb pressió de la Casa Blanca inclosa) i de comprovar que The interview havia tingut una gran publicitat gratuïta a tots els mitjans d'informació, es va acabar estrenant. L'anunci de l'estrena va anar acompanyat d'una operació massiva de pirateria a la xarxa que va fer que la pel·lícula tingués més visionats il·legals que els esperats a les sales de cinema.

És The Interview la gran comèdia corrosiva i iconoclasta capaç de generar tota mena d'escàndols? La resposta contundent a la qüestió és que no. The interview és una comèdia que vol ser políticament incorrecta, però que no acaba de funcionar i resulta molt menys corrosiva que altres títols de la nova comèdia americana, com El dictador de Sacha Baron Cohen. Fins i tot, els admiradors d'Evan Goldberg i Seth Rogen poden sentir-se més satisfets amb altres propostes seves, com Virgen a los 40 o Supersalidos.

The Interview té una bona arrancada. Dos presentadors d'un programa d'entrevistes s'inventen l'exclusiva que el cantant de rap Eminem és gai. Davant l'escàndol que provoquen, decideixen trobar una exclusiva per aixecar el programa, i en descobrir que el president de Corea del Nord, Kim Jong-un, és admirador seu decideixen entrevistar-lo. Fins aquest punt la pel·lícula funciona com un deliri divertit i com una mirada àcida al món de la televisió. The interview comença a perdre interès i a decaure quan la CIA intervé i demana als periodistes que a més d'entrevistar el líder polític, l'assassinin. Al final fa la sensació que la comèdia no acaba de trobar el seu to.