Organització o disbauxa?

En termes plàstics diríem composició o tot s'hi val (all over, llenguatge universal actual); però en termes socials, podem dir anarquia o estructura; dicotomia perillosa perquè tant a la centralitat com als extrems hi és impossible l'acció creadora. Les polaritzacions en una comunicació són sempre perilloses, no s'hi donen les compensacions que permetrien des d'un pol albirar l'altre ni, des del centre, les perifèries. L'única possibilitat hi és badocar, practicar la mirada estètica, que no deixa de ser una bona visió quan hom no sap què vol ni què fer. Però referint-nos a estructures socials, organitzatives i reguladores de les infinites possibilitats actuals d'acció eficient benefactora, ens cal tenir cura que siguin positivament operatives per i a la major part de les situacions des de les que s'actuï.

Trencar és enfrontar-se al buit, quedar-se sense les hipotètiques possibilitats d'una solució; però trencar per recuperar implica que no hem fet cap pas positiu endavant. És el que hem fet amb l'estructura de família, destruïda sistemàticament fins fa alguns anys, per acudir-hi ara de nou, per salvar els desvalguts abandonats. Cap menysteniment a res, però cal fer atenció a aquestes frenades amb marxa enrere. Desacrediten d'antuvi les il·lusions per un esdevenidor. La intempèrie actual l'hem d'emprar entenent-la com indicatiu operatiu per a l'enginy, l'eficiència i el desig d'inventar i de construir. Els esquinçalls i les rèmores només ens han de servir per parracs; res més. No acceptem condicionants de recuperació amb llast.