Cinema Critica

Crítica

Àngel Quintana

Contra la segregació racial

La direc­tora Ava DuVer­nay revisa a Selma un fet clau dins la lluita per l'abo­lició de la segre­gació als Estats Units i per la con­questa del dret de vot dels afro­a­me­ri­cans. Els fets varen tenir l'any 1964, quan milers de per­so­nes varen par­ti­ci­par en una llarga cami­nada de cin­quanta milles des de la població de Selma (Ala­bama) fins a la capi­tal de l'estat, Mont­go­mery. La marxa tenia com a fina­li­tat pro­tes­tar perquè s'havia negat el vot a les elec­ci­ons als ciu­ta­dans negres. La marxa va estar encapçalada per Mar­tin Lut­her King i els fets varen tenir lloc poc temps després que el carismàtic líder hagués gua­nyat el premi Nobel de la Pau. En el govern dels Estats Units hi havia Lyn­don John­son, feia poc temps que havia estat assas­si­nat Ken­nedy, el direc­tor de l'FBI era J. Edgar Hoo­ver i havia escla­tat el con­flicte al Viet­nam.

La des­cripció d'una marxa per asso­lir els drets dels negres pot recor­dar la gran mani­fes­tació que va tenir lloc a Was­hing­ton el mes d'octu­bre de 1966 i que va reu­nir un milió d'afro­a­me­ri­cans en la defensa dels seus drets democràtics. El cine­asta Spike Lee va recrear l'esde­ve­ni­ment en una pel·lícula clara­ment rei­vin­di­ca­tiva ano­me­nada Get on the bus (1997). La dife­ren­cia entre la pel·lícula d'Ava DuVer­nay i el cinema mili­tant de Spike Lee radica que Selma no és una pel·lícula de tesis, ni vol ser una mena d'hagi­o­gra­fia al vol­tant de la figura de Mar­tin Lut­her King, sinó bàsica­ment una pel·lícula històrica que intenta expli­car quin paper poden tenir les rei­vin­di­ca­ci­ons ciu­ta­da­nes en les grans con­ques­tes democràtiques.

Les estratègies polítiques que des­criu la pel·lícula se cen­tren sobre­tot en la con­ferència política que va enfron­tar cara a cara Mar­tin Lut­her King amb el pre­si­dent Lyn­don B. John­son, amb les con­fron­ta­ci­ons telefòniques que varen tenir lloc durant el procés d'orga­nit­zació de la marxa rei­vin­di­ca­tiva i en la visu­a­lit­zació de la gran marxa rei­vin­di­ca­tiva sota la vigilància estreta d'una extrema dreta –con­tro­lada per la figura d'Edgar Hoo­ver i els seus segui­dors.

La marxa és el moment de catarsi de la pel·lícula, però més enllà de l'exal­tació, Selma parla de les estratègies, les debi­li­tats, les pors i la con­fron­tació democràtica. Mar­tin Lut­her King no és vist com un sant llui­ta­dor, sinó com una per­sona car­re­gada de dub­tes, plena de con­tra­dic­ci­ons, que neces­sita tro­bar les seves estratègies per poder arri­bar a convèncer a les altes instàncies polítiques perquè es pugui a dur a terme una reforma legis­la­tiva con­tra la segre­gació racial. El model cap al qual final­ment s'acosta la pel·lícula seria el de Lin­coln de Ste­ven Spi­el­berg, tenint pre­sent que les cir­cumstàncies històriques tenien molt poc a veure. Ava DuVer­nay acaba rea­lit­zant una pel·lícula sin­cera i hàbil, amb la qual intenta obviar alguns dels nom­bro­sos vicis inhe­rents a les històries san­tes de lluita política.

selma
Direcció: Ava DuVernay Intèrprets: David Oyelowo, Tom Wilkinson, Tim Roth, Giovanni Ribisi, Cuba Gooding Jr., Common Gènere: Drama Any: EUA, 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia