Ampliar museus?

Dinàmiques antiquades

La inadequació dels edificis destinats a la funció museística va obrir fa uns anys la famosa polèmica entre continent i contingut. Arquitectes de prestigi van haver d'actuar sense un encàrrec clar que els portés a definir l'espai ideal i funcional que aquell equipament necessita. Ara, al cap dels anys, es demana l'ampliació d'aquests edificis, però no se solucionen els problemes de fons que tenen aquests museus, que sovint s'escuden en la crisi o en les retallades de pressupost públic. I, si no, vegi's com la crisi del Macba no ha anat precisament per aquí.

Ampliar els edificis

Darrerament, ha sorgit la intenció d'ampliar alguns museus, com ara el MNAC, amb els dos pavellons Victòria Eugènia i Alfons XIII, i la creació de l'anomenada esplanada dels museus, decisió que pal·liarà el desencert de dedicar el Palau Nacional a museu. Però també el Macba s'ampliarà amb els espais de la plaça dels Àngels. Cada museu, però, segueix pensant en solitari, com un regne de taifa narcisista que ha de créixer indefinidament, en espai, dimensió i estructura, fet que significa que una part cada cop més important del seu pressupost se n'anirà a les despeses fixes. Ara bé, mentre s'està en obres, la resta de problemes desapareixen i així passa el temps, s'inauguren les ampliacions i tots contents. S'augmenta el patrimoni arquitectònic però no el de les obres d'art, que van marxant del país o es van podrint als tallers dels artistes. Els grans museus i les institucions que les governen encara pensen poc en clau de país i de col·lecció pública única.

Magatzem nacional d'obres d'art

Per exemple, quan el Macba rebutja comprar l'obra d'un artista diu que no té espai al magatzem i no té recursos per llogar-ne de nous. Molts països europeus estan treballant per una col·lecció pública única d'obres d'art, que significa disposar d'un únic magatzem, d'un únic registre amb servei en línia de préstec, d'un únic servei de restauració, i d'una centralització dels serveis que allibera espais als actuals museus, evita créixer en personal i es pot dedicar tot l'espai disponible a exposició i activitats. Un magatzem en clau de país també ajudaria els museus locals a tenir una part d'espai on dipositar les seves obres i evitar la multiplicació de magatzems dispersos al territori, sovint sense condicions. És antiquat ampliar edificis, museu a museu. Una estructura d'estat hauria de pensar en una altra planificació dels recursos i la seva rendibilitat.