Somnis de Buster Keaton en una nit d'estiu

A la plaça Llevantina, on vora la platja de l'Estartit es fan les sessions de jazz del festival de Torroella, una pantalla anunciava dimarts a la nit la projecció de Sherlock Holmes Jr. amb la imatge fixa del genèric del film, una de les fantasies més cèlebres de Buster Keaton, una celebració del caràcter oníric del cinema en què la llibertat de la imaginació es creua amb la ironia: el protagonista és un projeccionista que, adormint-se, somia que entra dins d'una pel·lícula, on realitza el seu desig frustrat de convertir-se en detectiu; al final, inoblidable, mira la pantalla per, tot imitant el cinema, besar l'estimada i veure-hi reflectit un futur amb criatures.

Veure o reveure aquest film genial i sempre modern de l'any 1924 provoca una sensació d'alegria, i encara més si un músic excepcional i cinèfil com Jordi Sabatés n'acompanya les imatges expressant l'estima per un cineasta que fa uns anys va inspirar-li el disc Keatoniana. Abans, però, que la imatge es posés en moviment, el pianista va saludar el públic amb un ragtime de Scott Joplin. Després va dir alguna cosa del film (pel que fa a la seva imaginació narrativa i tècnica i en relació amb el fet que va impressionar Buñuel i García Lorca) i va presentar el seu amic percussionista, Toni Español, que va improvisar amb un tambó africà.

I va aparèixer Buster Keaton, amb els seus ulls infinits “en el equilibrio seguro de la melancolía”, com va escriure'n Lorca. Va desplegar-se novament la capacitat de meravellar i encara de sorprendre mentre els intèrprets ho festejaven amb una música jazzística tan lliure com precisa.

Acabada la pel·lícula, fins van fer un gag: Toni Español va dir que havia sentit una fressa i va trobar dins del piano el “collar robat” en el film (Hearts ans pearls) dins del film. A més, Sabatés va regalar els sis primers minuts de The Palay House en què Keaton somia que és un director d'orquestra i es desdobla en tots els músics i els espectadors. Va ser com un somni joiós d'una nit d'estiu.