Tres hipocondríacs en una barca

Encara que The Guardian la consideri una de les cent millors novel·les de tots els temps o que la revista Esquire la col·loqui entre les tres més divertides de la història de la literatura, Tres homes en una barca (per no parlar del gos) pretenia ser una guia de viatges per als turistes fluvials de finals del segle XIX. Un relat sobre les peripècies de tres amics hipocondríacs i excèntrics (sense oblidar un gos més assenyat que tots tres junts) que busquen trobar la pau espiritual i practicar una vida sana navegant en barca pel Tàmesi, entre Kingston i Oxford.

Narrada en primera persona i inspirada en el recorregut que l'autor, Jerome K. Jerome, va fer amb la seva dona durant el viatge de noces, aquesta obra lleugera –maltractada per la crítica victoriana– es va convertir en un clàssic de l'humor gràcies a un sentit del ritme modern i un to hilarant que retrata les manies i debilitats de la burgesia. Sens dubte aquest va ser el seu gran èxit i fins i tot se'n va fer una versió al cinema de Ken Annakin el 1956. Precursor d'altres noms de la literatura còmica britànica (Waugh, Sharpe, Gerald Durrell, Chris Stewart...), Jerome encadena gags d'un humor blanc allunyat de la sàtira que il·luminen els diàlegs i que, tot i el pas del temps, avui encara funcionen. Més iròniques són les anàlisis del protagonista, un dropo encantador que disserta sobre el temps, la cuina, la pesca... Hi ha res més britànic?