Les dèries de Rosa Amorós

El fang

Pocs artistes contemporanis treballen el fang com a matèria base de la seva obra. Pocs també li atorguen un sentit propi deixant que aquesta matèria primigènia, relacionada amb divinitats gregues i mesopotàmiques i amb els inicis de l'escriptura, prengui un sentit per ella mateixa, independentment del relat que se li atorgui. Rosa Amorós ha estat capaç de dur el fang més enllà d'un recurs de modelatge per a l'escultura per donar-li un sentit molt proper a l'home i a la seva condició corporal. Artista de llarga i sòlida trajectòria, presenta ara a la Fundació Suñol l'exposició Despojos i dèries, obres en fang i dibuixos sobre paper on l'artista revela les seves obsessions creatives i l'estreta relació que hi ha entre la matèria fang i la matèria home, des d'una mirada arqueològica que alhora és del tot actual.

Les despulles

Rosa Amorós treballa el fang com un procés escultural que s'atura justament en el procés, el qual esdevé obra final. Pilons de fang, amb les ditades de la seva construcció, tirallongues de terra cuita afaiçonades a mà, formes orgàniques que recorden les deformacions internes del nostre cos, vísceres i excrescències. En els dibuixos i en algunes peces de fang s'hi endevinen boques, cors, orelles i llengües, el món dels sentits, la respiració, els batecs, les accions amb què el cos sobreviu des del silenci de la matèria morta que és el fang cuit. I si aquí s'hi endevina la vida, també la mort apareix en la sèrie dels cranis que ens parla d'un futur inevitable i ens convida a passejar per les catacumbes de la història humana d'ahir i d'avui.

Simbologia de l'orgànic

Amb la terra cuita, Rosa Amorós solidifica l'orgànic, l'atura en un punt que permet a través de la matèria imaginar els cicles més brillants i els més obscurs del nostre cos, des de l'amor i el sexe fins a la malaltia i la mort. L'artista també apunta a una altra simbologia en la seva pràctica, més propera a les referències mitològiques, a divinitats gregues, com Gea, com Tiamat, divinitat de les aigües de l'antiga Babilònia, peces que duen per títol Anunnaki, nom dels déus celestials del Pròxim Orient, o la sèrie dels MO, emparentats amb els lingams hindús. El món humà i el diví units per una sola matèria: el fang, un dels primers llenguatges d'expressió de l'home.