ANDRÉS CALAMARO
MÚSIC
«Messi és el Houdini d'aquest temps»
El prolífic i genial músic argentí actua demà al pavelló de Fontajau de Girona (23h; 22 euros) dins de Temporada Alta
Convertit ja en el gran referent del rock llatí a les dues bandes de l'Atlàntic, Calamaro arriba demà a Girona per presentar La lengua popular i els seus clàssics.
–Arriben a Girona l'endemà d'haver actuat a les festes del Pilar de Saragossa. Com aguanten el ritme de la nit?
–«Jo tinc força cura quan estem de gira i no participaré a les festes del Pilar bevent sinó cantant; tot i així l'instrument vocal és sensible. Espero aguantar i seguir aguantant el ritme que nosaltres mateixos ens proposem.»
–Se suposa que el motiu d'aquesta nova gira espanyola és La lengua popular, però què tocaran a Girona?
–«Per a mi les gires són gires i els discos, discos són. No sento que estiguin íntimament relacionats. El repertori el triem entre els músics i assajant; les cançons també es trien soles.»
–Creu encara en el disc com a obra definitiva i de referència o ja només és una bona excusa per sortir de gira?
–«No fan falta excuses per sortir a la carretera: els músics volem tocar i gravar. L'estudi és l'estudi i l'escenari és l'escenari, i viure consagrat a aquestes especialitats és una tradició que sostenim amb alegria. Gravar un bon disc és el somni de tots els que... comprem discos alguna vegada.»
–Felicitats pel Grammy llatí a La lengua popular. Què li suggereix un premi com aquest quan la indústria discogràfica fa aigües per tot arreu?
–«No es cregui els laments de la indústria: els industrials estan menjant caviar mentre els periodistes mengen truita de patates, que també és una exquisidesa, però molt més econòmica.»
–Diu al seu web: «Crec que Ferran Adrià és el Pablo Picasso d'aquests dies.» Tan bé el van tractar a El Bulli? Per què creu que la cuina està ara més ben valorada que la música?
–«No es compadeixi de la música, perquè aquest és un ofici molt agraït. Avui dia l'alta cuina, i la creació de bons vins, gaudeixen d'un prestigi universal. En El Bulli em van tractar millor que bé, són una elit que es permet la gratitud per a aquells que prestem un servei al rock.»
–I si Adrià és Picasso, Leo Messi és...
–«Messi és el Houdini d'aquest temps.»
–Diuen que aquí ningú no escolta rock. Llavors, com s'explica que Fito i vostè omplin estadis amb tanta facilitat?
–«No s'explica perquè no omplim estadis amb facilitat; només Madonna, U2 i els Rolling Stones els omplen, aquí i en qualsevol país del món. Jo estic actuant per a una mitjana de 2.000 persones, però em consta que alguns viatgen molts quilòmetres per escoltar-nos i els hi estic agraït. A més, 2.000 persones són les que paguen per Deep Purple, no és cap desgràcia.»
–Va estar de vacances a Disneyland París. Seria la solució un parc temàtic per al rock'n'roll?
–«El rock no necessita solucions, sempre existirà perquè està en el desig i en l'esperit d'aquells que entenen què és, que van triar escoltar-lo, viure'l i interpretar-lo; no necessita la pietat de ningú.»
–Com valora la pèrdua de Mercedes Sosa? La va conèixer? Té sintonia amb la seva obra?
–«Vaig conèixer Mercedes en públic i en privat. Tots estem en sintonia amb l'art i la interpretació musical profunda de la que va ser la nostra més gran artista musical. Mercedes va expandir els límits del folklore i la cançó popular cap a la consciència i la trobada dels gèneres. La seva pèrdua és irreparable.»
–Després d'El Salmón i dels 54 inèdits d'Obres incompletes, què queda per dir sobre els seus excessos creatius?
–«L'excés de música no existeix; seria com l'excés de plaer o d'alegria.»
–Andy Partridge va resumir la història del rock'n'roll en 20 segons. Podria resumir-la vostè en 20 paraules?
–«El blues va tenir un fill i li va dir rock'n'roll. I em sobren paraules.»
–Es va creure que Dylan posaria veu a un GPS? Què en pensa del seu disc de nadales?
–«Sí, ho vaig creure, i fins i tot vaig arribar a creure que la versió castellana la faria Sabina. M'agrada que faci un disc nadalenc; personalment, m'és igual que sigui Nadal o qualsevol altre dia de l'any, però el disc de nadales és un format clàssic, un estàndard discogràfic, i em sembla simpàtic que Dylan publiqui un disc d'aquest gènere.»
–Podria haver-hi una reunió de Los Rodríguez seguint l'exemple del seu antic grup, Raíces?
–«Amb Raíces vam decidir trobar-nos per gravar un disc, perquè no teníem ni el màster ni els permisos per reeditar el que vam gravar fa 30 anys. I estàvem tots vius per fer-ho. Los Rodríguez no tenim Julián Infante, ni Guillermo Martín, ni Daniel Zamora, que va ser el nostre estimat baixista, un gran músic gironí, una persona extraordinària. Reunir-nos ara per a una gira amb Ariel i Germán seria complicat, perquè tinc una banda formidable amb guitarristes extraordinaris. Tot i així, ens vam reunir amb Ariel fa tres anys i vam fer alguns concerts inoblidables.»
–Com veu internet?
–«Internet em va convertir en un ‘artista' escoltat i desitjat arreu del món hispà, llatí i català. Però no sóc partidari de la violació sistemàtica dels drets dels treballadors autors i la seva obra intel·lectual.»
–És tan dur amb els seus músics com James Brown amb els seus?
–«No, en absolut. Sóc molt respectuós amb el talent dels meus companys. Pensem com un grup: cantem les meves cançons, però el so és de tots.»
–L'última cançó que l'ha emocionat?
–«Em vaig emocionar veient Mercedes Sosa a Youtube cantant Gracias a la vida amb Caetano Veloso, Chico Buarque, Milton Nascimento i Gal Costa.»
–En temps lúgubres de crisi i canvi climàtic, quina importància té la música?
–«En comparació amb què?»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
