Neix el ‘friquisme' tecnològic

Ni el tardorenc atractiu de Moneypenny; ni l'autoritària elegància de M, la darrera cap del servei secret MI6; ni les exuberants noies Bond; ni la temptadora cobdícia per l'or del malvat Goldfinger, ni tan sols la seducció d'efecte instantani de l'agent 007 tenen tanta potència com el personatge que representa l'agent Q, la part menys glamurosa però més efectiva de la franquícia cinematogràfica de les aventures de l'agent secret britànic James Bond, nascut a les novel·les d'Ian Fleming.

El rondinaire Q, nom en clau del major Boothroy, és el salvador en força circumstàncies de la majoria d'agents amb llicència per matar, o òbviament amb moltes possibilitats que els matin. Aquest enginyer és capaç de transformar qualsevol complement de roba en una arma mortífera o en una eina que evita els ensurts de tràgiques conseqüències. Així, un rellotge de polsera ha estat equipat amb una serra circular, raig làser o amb una forta corda d'escalada. I no oblidem els bolígrafs. Per exemple, el de plata utilitzat a Goldeneye. Només cal prémer tres cops i, a banda de sortir la punta fina, s'activa una bomba. Però on Q es llueix més és en la modificació de vehicles o en la creació de nous ginys, com la Petita Nellie, un helicòpter desmuntable de butxaca. El giny cap en una maleta i només consumeix 11,2 litres cada quilòmetre. Els 2 Cavalls, de la mateixa època, en gastaven un fotimer més. I això que pot llançar míssils i té un llançaflames. Com que l'equip de treball de Q no para mai, l'helicòpter de butxaca va donar peu a l'avió de butxaca: l'Acrostar, l'avió de reacció més petit del món. Encara ocupava menys lloc, una mena de motxilla autopropulsora molt indicada per fugir per l'aire i fer trajectes curts. Una mena de low cost dels aparells per volar de Q.

I no oblidem els equipaments dels cotxes. L'Aston Martin que conduïa Sean Connery a Goldfinger anava equipat amb metralladores i un seient de copilot que feia saltar pels aires les companyies no prou agradables. De l'Aston Martin DB5 i DBS es va passar a un altre model, el V8, molt més sofisticat i que deixava a l'altura d'espectacle de fira el fet de tenir un dispositiu per llançar claus als perseguidors: el nou Aston Martin amagava míssils darrere els fars antiboira. De moment, cap fabricant s'ha plantejat incloure de sèrie aquest equipament. Un altre 007, Pierce Brosnan, que és més de marques alemanyes, conduïa un BMW 750iL amb pneumàtics reinflables. Si una bala foradava la roda, cap problema!, sistema d'inflament i recautxutatge automàtic. Aquest mateix cotxe també tenia un sistema de control remot per conduir el vehicle sense conductor... Jo encara em sorprenc que el meu Renault es tanqui sense posar la clau...

Tot i que Q sembla un home de mal caràcter i que viu obsessionat perquè els agents li tornin les andròmines en bon estat, té un humor força sorneguer. Un dia es va presentar amb cadira de rodes i una cama enguixada. Va prendre el pèl a Bond, que no s'adonava que es tractava d'un nou giny mortífer de Q. El guix amagava un potent canó.

És clar que no tot és Q a la sèrie Bond. Els dolents no són qualsevol cosa i també se les saben totes. A L'home de la pistola d'or, Scaramanga construeix la seva arma identitària amb un encenedor, un bolígraf i una cigarrera. Tot d'or i de marca. La bala, també d'or, portava gravat el nom del seu destinatari: 007. Ara, els dolents són més donats a la gran escala: Goldfinger planeja fer esclatar una bomba atòmica a Fort Knox, i Max Zorin, el rei del microxip, vol destruir Silicon Valley, que a la traducció espanyola esdevenia valle de la Silicona, cosa que feia

pensar si volia matar un bon grapat de científics, en el primer cas, o odiava les convencions de famoses, en la segona accepció.

No sé si té la categoria de giny, però la pròtesi dental que porta el gegantí enemic anomenat Tauró permet unes queixalades pitjors que un tret de la Walter PPK, la pistola preferida de James Bond, amb què fins i tot dorm.

Que a Q també li agrada la gresca es pot comprovar en un dels seus dissenys, la góndola veneciana que es converteix en cotxe i que permet fugir per la plaça de Sant Marc. Una mica estrafolari i massa turístic, però efectiu. A més cal pensar que estem parlant de l'etapa de Roger Moore, poc donada a la sobrietat. El mateix Moore conduïa un vehicle amfibi que de cotxe passava a ser submarí.

Si una cosa té Bond, a més del seu atractiu, és que mai li falta un euro, i no em refereixo a la ridícula, a ulls d'ara, proposta de Q, a Des de Rússia amb amor, d'amagar unes monedes d'or en un maletí per si calia fer un suborn, sinó a la singularitat de diner de plàstic. Bond té una targeta de crèdit que es converteix en una clau mestra per entrar a qualsevol lloc.

Que el tabac mata lentament és ben cert, però si es tracta de les cigarretes de Bond, l'efecte és immediat. Quan Bond està a punt de ser executat per ordres del malvat Blofeld, demana que li deixin fumar l'última cigarreta. Ni un supermalvat s'hi nega, però les febleses es paguen cares al món de l'espionatge. La cigarreta preparada per Q conté un diminut dard que salva la vida a l'agent al servei de Sa Majestat.

Una altra de les vides que deu Bond a Q és gràcies a una petita bombona d'aire comprimit que permet respirar 4 minuts sota l'aigua. En va tenir prou per deslliurar-se d'un malintencionat tauró. Finalment sempre se'n surt i es beu un Martini. Sacsejat, no remenat.