Dins la guerra del narcotràfic

A La noche más oscura de Kathryn Bigelow ens trobàvem amb una dona envoltada d'homes. El personatge interpretat per Jessica Chastain tenia un caràcter de visionària capaç de dur a terme la seva aposta personal, però també es constituïa com una dona forta capaç de poder veure l'horror de forma frontal. A Sicario sembla com si aquest personatge hagués estat cedit i que s'instal·lés dins el cor d'una pel·lícula d'acció sobre el narcotràfic amb el rostre de l'actriu Emily Blunt. En la nova pel·lícula de Denis Villeneuve, la dona treballa en una brigada que controla el narcotràfic a la frontera mexicana i que, arran del descobriment d'un crim pervers, vol arribar fins al fons de les coses. La construcció del personatge femení permet al director poder crear un distanciament crític davant una història violenta centrada en la brutalitat dels narcotraficants i de la policia americana. La tortura i la mort de dones i nens formen part del paisatge, fins al punt que la hipotètica pel·lícula policíaca acaba transformant-se en una pel·lícula bèl·lica.

En alguns moments sembla que ens trobem davant un film que tracta el tema de forma massa planera, però un seguit de revelacions serveixen per qüestionar com la llei és capaç de ser utilitzada pel costat més fosc de la guerra bruta i com des del costat fosc sembla més fàcil guanyar les batalles. També parla de com el Càrtel de Medellín troba la seva prolongació en el paisatge desolador de la ciutat mexicana de Ciudad Juárez. És evident que Villeneuve no és un gran cineasta i que tot plegat podria donar per a alguna cosa més ben treballada. De tota manera, Emily Blunt aconsegueix brillar en algun moment del relat.