cultura

Crítica

teatre musical

Música incidental en trama amb grapa

Es veu que Erik Satie fugia tant com podia de pujar a un tramvia. També la Mercè refusa del transport públic i opta, sempre que pot, per conduir. Satie va ser un boig revolucionari musical que convidava tothom a parlar enmig dels seus concerts. Volia que la seva música fos com la del fons musical dels centres comercials. De fet, aquesta és segurament la dificultat d'aquest 73 raons de deixar-te, que llueix un càsting ferm i solvent, i una trama un punt previsible però amb joc i alguna bomba de profunditat,
tot i que a la música li
falta angulositat.

L'equip d'Elisenda Roca i Andreu Gallén, que van triomfar amb el seu debut als musicals amb T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, s'han atrevit a atacar una peça pròpia a partir de la por del desamor i de la rutina. Si aquell primer musical, de Joe DiPietro, era un mostrari de les relacions de parella, ben còmiques i tendres per moments, que no havien de tenir a veure les unes amb les altres, ara tot se centra en una parella impossible. L'amor possibilitarà una relació sens dubte insòlita. El problema és que, en aquesta primera part, les situacions còmiques no van acompanyades d'una musicalitat trencadora, si no més aviat linial, que li va a la contra. El cop d'efecte de la dramatúrgia de la segona part li permet guanyar una càlida emoció i s'hi revela l'ànima: la que els pares proven de transmetre als seus fills. No creixeran fins que cada jove no hagi assumit la seva part de misèria humana.

Els actors fan un treball notable, amb una Mercè Martínez estel·lar (tant quan riu com quan plora), un Marc Pujol d'ofici (molt còmiques, les seves lluites impossibles), un Abel Folk redescobert als musicals (aguanta amb correcció el cant i dóna l'escalf necessari a la peça) i Mone Teruel, molt versàtil (que sap deixar ombres del passat i il·lusionar-se quan no s'ho esperava pel present). L'obra és molt urbana, amb el seu metro i la veu que avisa de les noves connexions. Ja ho diuen els Amics de les Arts en el tema La merda se'ns menja, quan canten als amors utòpics als transports metropolitans.

73 raons per deixar-te
Autor: Guillem Clua
Compositor: Jordi Cornudella
Directora: Elisenda Roca
Intèrprets: A. Folk, M. Martínez, M. Teruel, M. Pujol
Dimarts, 24 de novembre (fins al 10 de gener), Teatre Goya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’Ideal estrenarà l’exposició ‘Jules Verne 200’ al setembre amb tecnologia d’última generació

Barcelona
cultura

Mariscal presenta el seu càntir “ondulat” per l’Argilà d’Argentona

Argentona
Literatura

‘Callahan’ Ruiz es treu la màscara a ‘Insània’ per a narrar pors i traumes que el turmenten

Girona
lliurament

Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona
Jordi Galli
Escriptor

“El procés d’escriure és un viatge, també, una ruta diferent de la que vam recórrer”

Barcelona

Llibres que desconcerten els llibreters

Barcelona
art

La Generalitat compra a Todocolección tres taules del retaule ‘perdut’ del Palau Reial Menor

barcelona
guardó

La debutant Alba Gómez Gabriel guanya el premi BBVA Sant Joan

Barcelona
TEATRE

La Perla29 torna a la reconciliació i el conflicte de Mouawad a ‘Tots ocells’

BARCELONA