La Grober d'Arenys

AArenys de Munt, qui més qui menys, té algun familiar o conegut que ha treballat a la Grober. La fàbrica va arribar a comptar més de 300 treballadors quan la companyia, fundada a Girona el 1890, va decidir traslladar al Maresme la producció de teixits elàstics que tenia al mig de Barcelona. Això era a l'any 1947, en uns moments d'esplendor i de creixement per la llenceria moderna i per una fàbrica que va donar ocupació a mig poble i que disposava d'habitatges i de guarderia per als fills dels treballadors. Les instal·lacions no passen desapercebudes amb la xemeneia del vapor, dins el nucli urbà d'Arenys de Munt, a peu de la carretera a Sant Celoni. Des del 1985 són la seu de l'empresa Grobelastic que Magí Borrell, cinquena generació del negoci, va dirigir en una nova etapa per continuar la producció de la cinteria elàstica. Avui en dia l'empresa se situa entre les tres capdavanteres a escala mundial d'aquesta especialitat que proveeixen les principals marques de roba interior i de bany. Hi treballen 80 persones i un 45% de la producció s'exporta a una vintena de països.

Grobelàstic ha celebrat el 2015 els 125 anys de la històrica Grober de Girona i els 30 que es va fundar com a Grobelastic. Els aniversaris han coincidit amb el reconeixement de la Cambra de Comerç i de la Generalitat de Catalunya, amb la concessió de la medalla al Treball President Macià al seu director fins al 2004. Magí Borrell es mostra satisfet dels guardons i també de la cessió del fons documental que personalment ha preservat sobre la història de la companyia tèxtil. La donació es farà a l'Arxiu Comarcal del Maresme, però abans, cal enllestir l'inventari dels més de 500.000 documents que està detallant meticulosament Mercè Colomer. “L'arxiu és insòlit per la quantitat de documentació de tot tipus que es preserva durant tants anys quan, amb els trasllats de les empreses, molta documentació es perd”, explica Colomer. Més enllà d'escandalls, de facturació o d'escriptures també s'hi poden trobar detalls que es feien als treballadors, com ara les estampes de la comunió dels fills. L'arxiu, que es podrà consultar telemàticament, suposarà un repàs exhaustiu de com va ser el procés d'industrialització d'aquestes grans empreses tèxtils del segle XIX. “Aquest patrimoni és de tots i no té sentit que ho tinguem guardat. En un futur ple d'interrogants, les noves generacions podran conèixer el passat industrial”, explica Borrell. El Museu d'Història de Girona s'ha interessat en diverses ocasions pel fons, que mostra com era la vida i com era l'activitat a la fàbrica fins que es va enderrocar, a final dels anys 70.