Les petjades de tetràpodes més antigues de Catalunya
Identifiquen a la vall de Manyanet restes fòssils d'amfibis i rèptils de fa més de 280 milions d'anys
Investigadors de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han identificat a la vall de Manyanet, al terme municipal de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), diversos rastres d'animals tetràpodes de fa aproximadament entre 280 i 290 milions d'anys, la qual cosa els converteix en les petjades fòssils més antigues de Catalunya. Corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius, entre els quals s'han identificat petjades de sinàpsids, el grup que més endavant donarà lloc als mamífers. Les icnites o petjades fossilitzades localitzades es distribueixen entre una zona fluvial de meandres i una altra d'aigües no confinades. La troballa ha estat publicada a la revista Geological Magazine de la Cambridge University Press.
Segons els investigadors, aquests dos paleoambients haurien estat l'hàbitat de grups de tetràpodes diferents durant el permià. Els primers tetràpodes (terme d'origen grec que significa ‘quatre potes') són els primers vertebrats que van trepitjar terra ferma, van desenvolupar pulmons per captar l'oxigen de l'atmosfera i van transformar les aletes en potes, però amb un cicle vital encara força lligat als ambients aquàtics. En el que era una zona fluvial, els investigadors hi han identificat petjades de temnospòndils (antecessors dels actuals amfibis). “Són un grup amb una forma de vida similar a la de les actuals salamandres. Algunes espècies succionaven el menjar, mentre que altres espècies caçaven de forma activa, semblant a la manera com fan avui els cocodrils”, ha explicat Eudald Mujal, investigador del departament de geologia de la UAB, que encapçala l'estudi.
En la zona fluvial s'han trobat petjades d'altres grups, com ara seymouriamorfs, un grup d'animals de gairebé un metre de longitud que es troben en la transició entre els amfibis i els animals que ja ponien ous amb closca o diadectomorfs, animals amb aspecte de rèptil que podien assolir grans dimensions, fins a dos metres de longitud aproximadament.
En l'àrea que es correspon a una zona aquàtica oberta, els investigadors han identificat rastres de captorhínids, rèptils primitius de fins a mig metre de longitud amb diverses fileres de dents que es van extingir a finals del permià. També han identificat sinàpsids, els precursors dels mamífers. Mujal ha explicat que s'han identificat petjades de pelicosaures, “que podien arribar als quatre metres de longitud i que, en alguns casos, presentaven una vela al llarg de la columna vertebral de la qual desconeixem la funció”. Un grup de sinàpsids, els cinodonts, donaria lloc als mamífers posteriorment, segons l'investigador.
