Hollywood anecdòtic i a vegades divertit

Fa 25 anys, amb quina pressa passa el temps, els Coen van realitzar Barton Fink, en què un escriptor contractat per un estudi de Hollywood té un bloqueig mental que li impedeix escriure un guió sobre un boxejador. És un film claustrofòbic, ombrívol i inquietant que és inevitable recordar davant el fet que els germans cineastes aporten amb ¡Ave, César! una nova pel·lícula sobre els vells estudis de Hollywood. Si Barton Fink remet a primers dels últims anys quaranta, aquesta altra està ambientada una dècada després, quan l'esplendor començava a declinar i la caça de bruixes obria una ferida perdurable a Hollywood amb la cadena de delacions i d'exclusions en llistes negres.

Tanmateix, els Coen mostren com els estudis encara funcionaven com una màquina il·lusionista a ple rendiment que feia que, en els seus platós amb decorats, es rodessin delirants films de romans, musicals amb escoles de sirenes o comèdies sentimentals, mentre que els exteriors californians s'aprofitaven per filmar-hi westerns. I el cas és que, 25 anys després de Barton Fink i com si en fessin un contrapunt, els Coen evoquen l'antic Hollywood amb certa ironia, però també amb una inesperada tebiesa i fins una condescendència estranya en uns cineastes sovint tan punyents, tan poc complaents i amb una visió crítica no exempta de pessimisme.

¡Ave, César! té com a fil conductor del relat un personatge, interpretat per Josh Brolin, que està contractat per apagar tota mena de focs en un estudi, de manera que, posem per cas, tant pot intentar satisfer els capricis d'una estrella com evitar que es compleixin. També ha d'enfrontar-se amb les llengües viperines de la premsa escandalosa. En un dels seus dies a Hollywood, sembla que el problema és trobar un marit per a una sirena (Scarlett Johansson) embarassada, però un de més gros apareix quan un actor famós és segrestat per un grup de comunistes. Aquest actor, en ple rodatge d'un film de romans, és interpretat per George Clooney amb la seva habitual sornegueria. No és l'únic habitual dels Coen en un film de complicitats. També hi són Tilda Swinton i Frances McDormand, a més d'incorporar-hi Ralph Fiennes i Channing Tatum, entre altres. I és així que és un film amb picades d'ullet de diversa mena (sigui reconèixer el referent real d'un personatge fictici o que els romans riguin en sentir dir que a Palestina hi ha un conflicte) que transcorre lleugerament i que a vegades diverteix, com ara quan un actor de westerns és reconvertit en un de romàntic. Però és anecdòtic, dispers i força evident en la seva recreació d'estampes hollywoodianes.