Amb pluja o sense

Catalunya va viure ahir una jornada multitudinària de Sant Jordi, que va deixar de banda tots els recels i pors anteriors que hi havien a causa que la diada de la rosa i el llibre caigués en dissabte. Famílies senceres van omplir els carrers de pobles i ciutats, sobretot mentre va lluir el sol primaveral i no van aparèixer les pluges tempestuoses a la tarda. El matí, però, va ser radiant i es van col·lapsar fins i tot alguns carrers, cosa que no passa de manera tan evident quan Sant Jordi és dia laborable. Està clar que els dissabtes, amb tota la resta de comerços oberts, afavoreixen la diada de Sant Jordi.

Per exemple, a Barcelona es va haver de tallar la circulació al passeig de Gràcia. Les Rambles i Rambla Catalunya estaven a vessar. Després, a la tarda, sobretot a les comarques de Barcelona i Girona, els xàfecs van deslluir la jornada però no van impedir que continuessin les signatures dels autors a les parades. A les comarques del nord, la pluja va començar abans, però, potser seguint les previsions meteorològiques, tothom havia aprofitat per passejar, compartir signatures i converses amb els autors i comprar llibres al matí i al migdia.

Els llibreters van fer una valoració molt positiva de la jornada, refermant així la sensació de recuperació del sector, una tendència que podria anar lligada no només a l'economia sinó també a l'augment de l'índex de lectura de llibres en català. Les xifres definitives de vendes no es coneixeran fins la setmana vinent.

Satisfacció general

El president del Gremi de Llibreters, Antoni Daura, va afirmar que sobretot el matí de la diada havia estat “excel·lent”. “Tot i ser un Sant Jordi en dissabte, la percepció de les vendes s'ha mantingut en la línia dels últims anys de no retrocedir”, va afegir Daura.

Seguint la tendència dels anys anteriors, és bastant habitual que es compri més d'un llibre per persona, segons els llibreters. Aquest any també s'ha registrat un augment de vendes de llibres infantils.

Pel que fa als llibres més venuts, no hi hagut massa sorpreses respecte a les travesses que s'havien publicat els últims dies: Victor Amela, i la seva novel·la premiada amb el Ramon Llull, La filla del capità Groc (Planeta), va regnar com el llibre de ficció en català més venut. Aquesta és la tercera novel·la del periodista i crític televisiu, que com a escriptor s'ha especialitzat en el gènere de la novel·la històrica, encara que La filla del capità Groc és, segons l'autor, “una novel·la romàntica amb un rerefons històric”, ambientada en els temps de les guerres carlistes al Maestrat.

També sense trair les previsions, el segon llibre de ficció més venut ha estat Tot això ho faig perquè tinc molta por (Proa), d'Empar Moliner, un recull de narracions amb l'habitual to satíric de l'escriptora, que va rebre el premi Mercè Rodoreda en la passada Nit de Santa Llúcia.

El best-seller internacional de gènere negre, La noia del tren (La Campana), de l'escriptora britànica Paula Hawkins, novel·la publicada l'estiu passat i que no ha deixat de vendre's amb bon ritme al llarg dels últims mesos, va ser la tercera obra de ficció en català més venuda. En la seva versió castellana, editada per Planeta, l'obra de Hawkins es va situar al capdamunt de la llista de llibres de ficció en castellà.

Màrius Serra, amb Res no és perfecte a Hawai (Planeta), va ser el quart llibre més venut de la llista de ficció, mentre que el drama d'infància La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig, últim premi Sant Jordi, el cinquè de la llista de ficció en català.

Sergi Pàmies, d'altra banda, va triomfar amb el seu llibre autobiogràfic sobre la seva afició al Barça, Confessions d'un culer defectuós (Empúries), que també es perfilava com un dels llibres més venuts de la jornada. El periodista Carles Capdevila, amb un llibre sobre un dels temes que més defineixen el seu treball, l'educació, es va situar en el segon lloc de la llista de no ficció amb Educar millor (Arcadia). I en tercer lloc de la no ficció tornem a trobar un fenomen editorial internacional, La màgia de l'ordre (Ara Llibres), de la japonesa Marie Kondo.

Un altre premi literari en català, en aquest cas, el Josep Pla, es va situar en el quart lloc de la llista de no ficció: Aquella porta giratòria, de Lluís Foix, amb la seva narració de la història de La Vanguardia.

En el cinquè lloc es va col·locar un manual de receptes de sucs vegetals que fa 63 setmanes que és a la llista de llibres més venuts: Sucs verds, de Carla Zaplana (Cossetània).

En ficció en castellà, a més del número 1 de La noia del tren, s'ha situat en segon lloc, la voluminosa novel·la de Julia Navarro, Historia de un canalla (Plaza & Janés), mentre que Los besos en el pan (Tusquets), d'Almudena Grandes –una autora que quan té novetat sempre sol triomfar per Sant Jordi– va ser el tercer llibre més venut. El català Eduardo Mendoza es va situar en el quart lloc amb la seva última novel·la El secreto de la modelo extraviada (Seix Barral).

Ibáñez i el Percebe

Un llibre de còmic, que apel·la a la memòria infantil de molts lectors, s'ha situat en el cinquè lloc: la integral de les tires de 13 Rúe del Percebe (Ediciones B), de Francisco Ibáñez.

En el recull de volums de no ficció en castellà, el llibre de Marie Kondo es va situar el primer de la llista, seguit per X (Espasa), de Risto Mejide; AuronPlay, el libro (Mr Ediciones), d'AuronPlay; Ser feliz en Alaska (Grijalbo), de Rafael Santandreu; i El libro de las pequeñas revoluciones (Destino), d'Elsa Punset.