Un músic i home bo

Sirés, que era home de pau i que fins i tot va viure i morir por­tant sem­pre a sobre el car­net d’iden­ti­tat amb la data de nai­xe­ment errònia, no es va quei­xar mai ni en va fer cap referència. Ha estat ara, a començaments d’estiu, que, supo­sa­da­ment amb tota la bona fe del món, una d’aques­tes per­so­nes que escri­uen i pen­gen foto­gra­fies o les com­par­tei­xen d’altres habi­tu­als de les xar­xes soci­als, va des­co­brir, mos­trant la còpia del DNI, que Sirés no havia nas­cut el 1898, sinó el 1897.

En el decurs de tants anys, arti­cles i repor­tat­ges, així com el lli­bre que es va edi­tar en com­me­mo­ració, pre­ci­sa­ment, del cen­te­nari del seu nai­xe­ment, el 1998, esta­ven en fora de joc?

Les pla­nes sege­lla­des del regis­tre civil de Begur ens demos­tren que Sirés, tal com s’havia expli­cat sem­pre, va néixer a Begur el 14 (i no el dia 13, tal com figura en algun arxiu d’inter­net) d’abril de 1898. El motiu pel qual el magnífic músic, com­po­si­tor i peda­gog no havia dit res de l’error en el DNI no el sabrem mai, perquè ell, i només ell, ens ho hau­ria pogut expli­car, en cas que ho hagués vol­gut fer, és clar. Però sí que, d’una vegada per totes, com a mínim, ja no s’hau­ria de caure més en l’error ni de la data de nai­xe­ment ni de la mort, tal com també es pot veure en l’ano­tació al marge esquerra del full del regis­tre civil, que el mes­tre ens va dei­xar el 7 de novem­bre de 1971, a Pala­fru­gell.

Sap greu escol­tar o lle­gir, encara, que Sirés va morir el 1973. I que això es digui a l’esce­nari de la can­tada d’hava­ne­res de Cale­lla, en el que era la seva cin­quan­tena edició i enre­gis­trat per les càmeres de TV3, és un error de grans dimen­si­ons sobre­tot tenint en compte que són dades que ja que­den per a l’arxiu i pro­nun­ci­a­des per per­so­nes que supo­sa­da­ment han d’estar al cor­rent i pre­pa­ra­des per a la feina. Perquè lla­vors pas­sarà com amb el DNI, lle­vat que, com en aquest cas, algú torni apor­tar el full del regis­tre civil que ho acla­reixi.

És ben con­tra­dic­tori que amb aquell home pacífic que no volia gresca ni es ficava mai en cap enre­nou, no es tin­gui prou cura a l’hora de fer cinc cèntims de fets pun­tu­als, impor­tants, de la seva vida.

L’any 1933 Sirés va entrar a for­mar part de la Cobla Orques­tra La Prin­ci­pal de Pala­fru­gell en la qual s’hi va estar fins a pri­mers del 1940 que amb altres músiques de Pala­fru­gell i roda­lies va ser cofun­da­dor de la Cobla Orques­tra Pri­ma­vera, la for­mació musi­cal en la qual va tocar fins que es va reti­rar. I cal recor­dar que l’any 1918 Sirés havia anat a Cuba per inten­tar fer for­tuna, i allà va conèixer una noia que es deia Ofèlia, de la qual es va ena­mo­rar. Sirés va emma­lal­tir i va tor­nar a Begur. Recor­dant la seva cuba­nita, el 1924 escriu La gavi­ota, tot i que no la va publi­car fins al 1928. A petició del can­tant pala­fru­ge­llenc Lluís Heras, el 1961 el mateix Sirés va tra­duir la lle­tra i es va con­ver­tir en La gavina que es canta arreu del món.