Els ‘altres papers'

Els altres papers eren a Bar­ce­lona. La Dele­gació del Govern va tor­nar ahir docu­men­tació con­fis­cada durant la Guerra Civil espa­nyola a deu muni­ci­pis cata­lans. Més de 70 anys després, els papers –que es dona­ven per des­a­pa­re­guts– han tor­nat al seu ori­gen. En total es van lliu­rar 43 lli­bres d'actes i de comp­ta­bi­li­tat muni­ci­pal, com­pre­sos entre els anys 1930 i 1939, als ajun­ta­ments de Cape­lla­des i Vall­bona d'Anoia (Anoia), Fal­set i Marçà (Pri­o­rat), Guis­sona (la Segarra), la Flo­resta (les Gar­ri­gues), Prei­xens (la Noguera), Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), Sar­ral (Conca de Bar­berà) i Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). La pri­ma­vera del 2008, un his­to­ri­a­dor, Isi­dre Sur­roca, va des­co­brir per casu­a­li­tat docu­men­tació de Sant Sadurní d'Anoia a l'Arxiu Gene­ral de la Dele­gació del Govern a Cata­lu­nya (l'antic Govern Civil). Es va posar en con­tacte amb un altre his­to­ri­a­dor, Car­les Que­rol, exal­calde de Sant Sadurní, i des d'aquest muni­cipi es van començar a moure fils. “Al prin­cipi només els volien dei­xar digi­ta­lit­zar. La Gene­ra­li­tat va fer ges­ti­ons i la Dele­gació del Govern es va negar a con­tes­tar el con­se­ller”. Ho diu Josep Cru­a­nyes, por­ta­veu de la Comissió de la Dig­ni­tat, que ha aglu­ti­nat la recla­mació del con­junt de muni­ci­pis afec­tats. L'ens ja tenia pre­pa­rada una acció judi­cial per després de l'estiu per fer des­en­ca­llar la qüestió. L'alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Joan Amat, que ahir va par­lar en nom dels con­sis­to­ris, creu que amb aquest gest “es con­suma un acte de justícia històrica”. Amat va defu­gir polèmiques i va agrair la “bona pre­dis­po­sició” de Ran­gel a tor­nar els papers –l'any pas­sat en van rebre una còpia digi­ta­lit­zada. Amat va ser l'alcalde que va mar­xar més car­re­gat (18 lli­bres), però encara n'ha que­dat pen­dent un de la Coo­pe­ra­tiva Agrària. Des de la Dele­gació del Govern s'afir­mava en una nota de premsa que es des­co­neix des de quin any els fons esta­ven dipo­si­tats a l'arxiu, i també “es des­co­neix per quina raó, ja que no exis­teix un regis­tre històric”. En la nota s'al·lega que “tam­poc consta l'existència d'un decret d'incau­ta­ment”, ni “que els docu­ments fos­sin objecte de requisa o de lliu­ra­ment volun­tari per part dels ajun­ta­ments al Govern Civil”.

Cru­a­nyes no dubta que els lli­bres els van pren­dre per la força. “Són actes muni­ci­pals i lli­bres de gestió econòmica, cosa que no era cap casu­a­li­tat”. I hi ha afe­git que a par­tir del gest d'ahir es poden des­en­ca­llar retorns pen­dents dels papers de Sala­manca que també cor­res­po­nen a ajun­ta­ments cata­lans. Els paquets que encara fal­ten s'estan digi­ta­lit­zant; una tasca que s'ha endar­re­rit.

La Comissió de la Dig­ni­tat ha recla­mat que un grup d'experts desig­nats per l'Asso­ci­ació d'Arxi­vers de Cata­lu­nya pugui acce­dir als fons de l'antic Govern Civil, perquè sos­pi­ten que hi ha més docu­men­tació d'altres muni­ci­pis i també refe­rent a la repressió política. La Dele­gació del Govern diu que l'arxiu és d'accés lliure: l'any 2009 va regis­trar 46 usu­a­ris i 303 visi­tes.