Arts escèniques

Tres ‘mides’ de teatre

Andrea Díaz Rebo­redo juga a la pro­xi­mi­tat i l’acu­mu­lació d’objec­tes a M.A.R. (19 de novem­bre). A Silen­cio pre­fe­reix que el públic divisi “un pai­satge quasi buit amb prou pers­pec­tiva”, comenta a aquest diari. Per la seva banda, la com­pa­nyia mexi­cana Lagar­ti­jas Tira­das al Sol pre­senta avui, en stre­a­ming, Lázaro (20 h), una peça en què han com­pro­vat que el tea­tre es pot pro­duir en una mateixa con­fluència tem­po­ral, però no és neces­sari el con­tacte físic. Les tres mides es pro­gra­men en breu al Tem­po­rada Alta i bus­quen una relació dife­rent amb el públic, sem­pre pro­vant de seduir-lo i que es con­ver­teixi en un ele­ment actiu per a la com­prensió final de la dra­matúrgia.

Lázaro explica la volun­tat de trans­for­mar-se de Gabino Rodríguez, que des d’aquesta aven­tura es fa dir Lázaro Gabino Rodríguez. El seu pas­sat coin­ci­deix amb el de la com­pa­nyia però lluita per cons­truir una nova vida a par­tir del canvi d’iden­ti­tat. Es resis­tei­xen a fer el mun­tatge en viu per poder-lo anar actu­a­lit­zant, sessió a sessió. La pandèmia, diu Pardo, ha permès que hi hagi una gene­ro­si­tat dels fes­ti­vals cedint mate­rial als espec­ta­dors gratuïtament i, alhora, ha estat l’opor­tu­ni­tat perquè mol­tes comu­ni­tats acce­dei­xin a la cul­tura. Molts dels que poden veure avui Lázaro ho faran des de l’Amèrica Lla­tina i no ho podrien veure al Tem­po­rada Alta. En la sessió a distància dei­xen obert si la feli­ci­tat és acon­se­guir la trans­for­mació o bé llui­tar per acon­se­guir una meta. Luisa Pardo fa de nar­ra­dora, men­tre que Lázaro expressa els seus desigs i evoca els seus records.Lagar­ti­jas Tira­das al Sol és una com­pa­nyia de tea­tre docu­men­tal mexicà (rebut­gen aquesta eti­queta perquè és par­cial) habi­tual al Tem­po­rada Alta. L’any pas­sat, van acon­se­guir repre­sen­tar Tiburón, tot i que va estar a punt de can­cel·lar-se diver­ses vega­des. La pandèmia els ha pro­vo­cat un allu­nya­ment dels tea­tres euro­peus on actuen habi­tu­al­ment. Si les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees van ser ràpides a tro­bar mesu­res de pro­tecció als artis­tes que es que­da­ven sense pos­si­bi­li­tat de tre­ba­llar, a l’Amèrica Lla­tina va ser més traumàtic perquè la burocràcia va anar molt més lenta. Són crítics amb la pro­posta que les com­pa­nyies artísti­ques no aga­fin avi­ons per no per­ju­di­car el canvi climàtic. Defen­sen una mesura dife­ren­ci­ada, “que es posi en pers­pec­tiva” cada cas, pro­posa Rodríguez. Con­si­de­ren que és “neo­co­lo­ni­a­lista” que s’impo­sin des d’Europa les con­di­ci­ons artísti­ques de tot el món. Luisa Pardo reclama que viat­jant es poden conèixer i donar suport a comu­ni­tats que estan en l’oblit i fora dels cer­cles cul­tu­rals (ella està, ara mateix, tre­ba­llant en una comu­ni­tat invi­si­bi­lit­zada als entorns de Lima, al Perú).

L’artista plàstica Andrea Díaz signa dos tre­balls de mani­pu­lació d’objec­tes. Escul­tora i dra­ma­turga (des de fa deu anys), va des­co­brir la mani­pu­lació d’objec­tes a par­tir d’Insomni, de Xavier Bobés . M.A.R. arrenca d’una inda­gació simi­lar a objec­tes tro­bats i les dife­rents mira­des que evo­quen a nostàlgia i record. Silen­cio, en canvi, inte­gra el cos de les intèrprets i el seu movi­ment i redu­eix els objec­tes i la paraula. També indaga el llen­guatge de sig­nes, una altra forma de comu­ni­car-se a través de les mans. En el seu procés de cre­ació, “són els objec­tes els que s’expres­sen”. La inves­ti­gació s’engega a par­tir d’una imatge, una intuïció que revela dife­rents camins durant el procés de cre­ació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia