Sac de gemecs per als infants
L’olotí Xavier Pallàs crea un manual per aprendre a tocar la cornamusa adaptat als infants
Aquest mètode l’aplica l’Escola Municipal de Música d’Olot, pionera en la recuperació d’aquest instrument tradicional
Si tenim una titulació superior, ens calen instrumentistes
El planter és fonamental per a qualsevol sector i encara ho és més en els que tenen un quòrum minoritari. És el cas de la música tradicional i, encara més concretament, del sector dels intèrprets del sac de gemecs. De fet, la importància del planter en l’àmbit dels instrumentistes d’aquesta eina musical tradicional la sintetitza el professor de l’Escola de Música Xavier Montsalvatge d’Olot Xavier Pallàs. “Si a Catalunya tenim una titulació superior per a sac de gemecs a l’Escola Superior de Música de Catalunya, cal aconseguir instrumentistes”, ha indicat. Pallàs és el director d’aquesta escola i professor, entre altres disciplines, de diversos instruments tradicionals, com ara el sac de gemecs.
L’escola olotina, que mama d’una tradició de més de vint anys de pedagogia en el camp de la música tradicional catalana, és ara pionera en l’ensenyament del sac de gemecs a alumnes d’entre 6 i 8 anys. Per posar en marxa l’ensenyament del sac en aquesta franja d’edat, l’ha hagut d’adaptar. I és que una alumna o un alumne d’aquestes edats no poden ni arribar a sostenir un sac de dimensions normals. Per això, en el marc del moviment Mans Petites, l’escola ha adquirit sacs de gemecs amb les dimensions adequades per als alumnes més petits.
En aquest sentit, el mateix Pallàs explica que el sac en si té la mateixa forma però és de dimensions més reduïdes i té només un bordó –el tub de fusta que produeix el so greu continu típic de les cornamuses– en comptes dels tres habituals, i la gralla –que produeix la melodia– també és més reduïda. De fet, és el mateix cas d’altres instruments, com els violins d’un quart, un mig o tres quarts o l’embocadura corbada de les flautes travesseres, per posar alguns exemples.
Guia
Xavier Pallàs, a més, ha creat el primer manual perquè els més petits aprenguin a tocar el sac de gemecs. El llibre Sac de gemecs -1 Cançons i melodies per a sac de gemecs mans petites és el fruit del treball que ha dut a terme com a professor de l’Escola Municipal de Música d’Olot aquests darrers anys. Aquest mètode per aprendre a tocar el sac de gemecs pensat per a nens i nenes d’entre 6 i 8 anys és la primera publicació a Catalunya de material didàctic d’aquestes característiques. Aquest llibre forma part de la col·lecció Mans Petites, que edita El Tecler de Tarragona.
Aquesta col·lecció de l’entitat tarragonina inclou altres publicacions adaptades per a l’aprenentatge d’instruments de cultura popular catalana, com el flabiol, el tamborí, la gralla i el timbal, els tres primers dels quals amb cançons i melodies, i l’últim, també amb un mètode. L’entitat tarragonina de cultura popular ha editat també dos llibres més de Xavier Pallàs, també en el camp de la docència musical. Es tracta de dos volums titulats Escola de ministrers, que inclouen vint peces cadascun bàsiques per ser interpretades per una cobla especialitzada en aquest tipus de música.
El sac de gemecs és un instrument de vent típic en bona part de l’arc mediterrani i de la cultura celta. Presenta, però, característiques diferents segons cada zona i, fins i tot, rep noms diferents, com per exemple gaita –segurament el més conegut– cornamusa i, a Catalunya, també sac de gemecs. Se’n coneixen una quarantena de variants. Aquest instrument està fet de pell de cabra –ara la pell és sintètica–, i té els bordons i el grall com les parts més rellevants.
Cornamusam, escola de música i Garrotxinàrius
Olot ha estat sempre al capdavant del moviment de recuperació i difusió del sac de gemecs. Primer amb l’organització del festival Cornamusam, un esdeveniment on el sac de gemecs era l’element central de tots els grups i les propostes que oferia i que, de fet, encara ofereix, ja que, trenta anys després, es continua celebrant amb un format renovat. Pel Cornamusam han passat bona part dels grups destacats en aquest tipus de música de l’àmbit mundial. Rere l’organització de la primera edició d’aquest festival hi havia un grup de joves entusiastes de la cultura tradicional i de la cultura popular del país. Més tard, aquest pòsit va quallar en l’ensenyament d’aquest instrument tradicional català a l’Escola Municipal de Música Xavier Montsalvatge de la capital garrotxina. Tot plegat es va produir després d’un període de pràctica desaparició dels instruments tradicionals més antics com és el cas del sac de gemecs i en el marc de la recuperació de tot allò que tenia a veure amb el món popular com els gegants. El 2001, l’escola inicia l’ensenyament d’aquest instrument. I ara, doncs, torna a ser un punt de referència amb la publicació dels dos manuals de sac per a infants. En el camp de la cultura popular, la Garrotxa està arrenglerada amb el moviment del Cercle Folk, que promou la música i el ball tradicionals a les places. El grup comarcal és Ofolk, que va començar a fer un ball amb música tradicional durant les Festes del Tura d’Olot i, posteriorment, va organitzar el Garrotxinàrius, amb la col·laboració del Tradicionàrius.
