Vinyetes d’or i platí
CaixaForum Barcelona mostra un recorregut per la història del còmic amb destacades obres originals procedents de la col·lecció de Bernard Mahé
A poc a poc el món del còmic fa forat en els museus i en els centres artístics. Ni que li treguin el component narratiu, les com més va més freqüents exhibicions d’originals d’historieta fan descobrir a un públic que potser la ignorava la potencia artística i creativa de les vinyetes. CaixaForum s’afegeix a aquest corrent i des d’avui es pot contemplar a la seva seu de Barcelona (més endavant ho farà a altres CaixaForum, excepte al de Madrid, on ja es va presentar) l’exposició Còmic. Somnis i història (fins al 15 de gener), que projecta en 350 peces, de les quals 300 són dibuixos originals, una imatge del que ha estat el còmic occidental des de la seva creació fins a l’actualitat. A banda d’alguns col·leccionistes i autors, el gran gros de les obres procedeixen del col·leccionista francès Bernard Mahé. Aquesta producció de la Fundació La Caixa ha comptat amb l’assessorament del periodista i també col·leccionista d’originals,Vicent Sanchis. La mostra, segons Mahé, “es dirigeix a tots els públics”. “Està pensada per a un públic neòfit i també per a l’especialitzat.”
El component didàctic queda palès pel seu ordenament cronològic i comença amb una peça emblemàtica: un dels pocs originals que es troben arreu del món de Yellow Kid, considerada la primera sèrie de còmic per la inclusió de text en la camisola que porta el personatge, fet que es considera l’equivalen a les bafarades de diàleg, un dels trets significatius del llenguatge del còmic. Això es produeix als Estats Units a finals del segle XIX i coincideix també amb el naixement del cinema i l’esclat del jazz. A la mateixa sala de pioners ens trobem unes planxes de Krazy Cat, surrealista meravella creada per Herriman, i Little Nemo, de Winsor MCay, obra onírica dibuixada amb una exuberància art decò que encara ara està considerada com una de las grans obres mestres de tota la història del còmic. “Widsor MCay, a més de ser-ne un precursor, va saber entendre, quan el còmic encara estava a les beceroles, les possibilitats creatives del mitjà. A més de ser un gran dibuixant va ser un transgressor”, explica Sanchis. A aquesta sala també es presenta una plana de George McManus, inspirador americà de l’obra d’Hergé.
Després d’un període en què el còmic va estar lligat gairebé exclusivament a l’humor, a partir del del crac del 29, les vinyetes comencen a reflectir històries de la quotidianitat i també apareix el gènere d’aventures que dona peu a una autèntica edat d’or del còmic americà: El príncep Valent i Tarzan, d’Harold Foster, i Flash Gordon, d’Alex Raymond, es converteixen en autèntiques icones. Planes originals d’aquest personatges es poden contemplar juntament amb altres de The Phanton i Mandrake, herois que al mercat espanyol es van conèixer com El Hombre Enmascarado i Merlín, el mago, respectivament. En aquest apartat podem veure obra de Will Eisner, creador de The Spirit i primer autor que va donar concepte a la novel·la gràfica.
El còmic, que va estar lligat exclusivament a la premsa en els seus inicis, va trobar un nou espai d’expressió en els anomenats comic-books, que nosaltres anomenaríem tebeos. El fet coincideix amb l’esclat dels superherois. Es mostren personatges emblemàtics com Superman, Batman, Spiderman, Thor i Daredevil. També hi ha un espai pel còmic espanyol, des de l tebeo de postguerra fins a l’underground.. El còmic europeu està representat amb Moebius i l’excepcionalitat de dues planes de Tintín. I també s’estableix un vincle entre Argentina i Itàlia, vincle que va representar Pratt. No hi manquen a la cita Uderzo, Quino, Schulz, Miller i molts dels actuals noms de la novel·la gràfica.