Altres

Els recursos del sant més remeier

Mentre que les pomes madurades al sepulcre aturen inundacions, l’oli de la llàntia guareix tot tipus de malalties

Poc abans d’esta­blir-se a Girona, Narcís i el diaca Feliu van pas­sar per Augs­burg, on es van allot­jar en una casa de meu­ques, des­co­nei­xent, segons sem­bla, la con­dició de l’hos­tal. En ado­nar-se’n, van apro­fi­tar el malentès per con­ver­tir al cris­ti­a­nisme la mes­tressa, Afra; la seva mare, Hilària, i les seves ser­ven­tes i pupil·les Digna, Eumènia i Eudo­xia. El fet no va agra­dar gaire a les auto­ri­tats, que no van parar de per­se­guir la comu­ni­tat fins que van atra­par santa Afra i la van cre­mar prop del riu Lech. Admi­rat del coratge de la santa, Narcís va tenir cura del seu cos i el va enter­rar, aga­fant un osset com a relíquia abans de tor­nar a Girona. El 1344 van deci­dir hono­rar-la aixe­cant un san­tu­ari a Gines­tar. A Augs­burg va apro­fi­tar l’estada per enga­nyar el dia­ble i obli­gar-lo a des­lliu­rar la ciu­tat d’un drac que la tur­men­tava.

Una altra lle­genda asse­gura que els cape­llans que tenien cura de la cape­lla de sant Narcís, a Girona, apro­fi­ta­ven la fes­ti­vi­tat per posar pomes de collita pròpia a dins i al vol­tant del sepul­cre. Aques­tes peces tenien la pro­pi­e­tat de fer bai­xar les aigües dels rius quan amenaçaven d’inun­dar la ciu­tat.

Altres pro­ves de les habi­li­tats del sant reme­ier les tro­bem a l’oli de la llàntia que crema al cos­tat del sepul­cre, ade­quat per curar úlce­res de la pell i tren­ca­du­res, espe­ci­al­ment en els infants. Per tal que l’oli produís aquests efec­tes calia donar nou vol­tes a l’entorn del sepul­cre amb un ciri encès, can­vi­ant-lo cada volta.

Els pro­di­gis del patró gironí no s’aca­ben aquí. Hauríem de par­lar del setge del gene­ral Belle­fond i les llu­minàries que van aparèixer damunt la teu­lada de l’església de Sant Feliu que van fer que els fran­ce­sos aban­do­nes­sin. Hi havia qui asse­gu­rava que durant els set­ges napoleònics es va veure sant Narcís ves­tit de gene­ral. Els giro­nins van nome­nar capità gene­ral el sant posant a la imatge uns bons bigo­tis i un mas­clet com el dels mili­tars d’alta gra­du­ació.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia