El drac va volar per sobre de la Catedral

El cor de la cate­dral de Santa Maria està habi­tat per for­ces tel·lúriques? Joa­quim Nadal escriu en el lli­bre que va dedi­car a la seu: “L’ender­roc de la cate­dral romànica havia dei­xat un con­junt de blocs de pedra fora de qual­se­vol uti­li­tat. Estu­di­ats i ana­lit­zats han resul­tat ser blocs pro­ce­dents de l’antic fòrum romà, blocs de sor­renca i gres de Domeny, deco­rats, pin­tats i reu­ti­lit­zats, care­jats de nou i oculta la deco­ració en els para­ments de la cate­dral romànica. S’ha iden­ti­fi­cat així el tem­ple i el pòrtic i la dis­po­sició en dos nivells sepa­rats per una esca­li­nata i una plaça cívica del fòrum cívic i el fòrum sagrat.” El text con­firma que la cate­dral de Santa Maria és el resul­tat d’un seguit de super­po­si­ci­ons que es van ini­ciar amb un tem­ple romà bas­tit sobre el turó de la pri­mera Gerunda, al qual va seguir una església pri­mi­tiva, després la cate­dral romànica, més tard la gòtica i la fina­lit­zació amb la bar­roca, tan­cant un procés que es va allar­gar més de mil anys i fent que la seu epis­co­pal, que s’alça molt per damunt de les cons­truc­ci­ons veïnes, es man­tin­gui com un dels símbols més repre­sen­ta­tius de la ciu­tat. En el seu lli­bre de lle­gen­des, Car­les Vivó, comen­tant que no hi ha cap dada històrica o arqueològica fide­digna que la cate­dral hagi estat aixe­cada sobre un lloc tel·lúric, mar­cat per les aigües sub­terrànies, les ener­gies magnètiques o les pla­ques tectòniques, remarca que en el llen­guatge dels druïdes aques­tes for­ces es conei­xien com a ‘vouivre’, paraula pre­sent en diver­ses llengües del nos­tre entorn que des­criu una cri­a­tura lle­gendària que nor­mal­ment agafa la forma d’un dragó bípede o d’una serp amb ales. El més sor­pre­nent és que a l’inte­rior de la seu la figura del drac és omni­pre­sent, tant a la rosassa cen­tral de l’absis com en un dels late­rals de l’arca dels Sants Màrtirs, on el copatró de l’església, sant Miquel, mata el mons­tre, o a la nau, on sant Jordi és el guardià d’una de les colum­nes de l’Altar Major, a les claus de volta on santa Mar­ga­rida i santa Marta domi­nen els seus dracs, també a les mènsu­les de les cape­lles late­rals, o a la Porta dels Apòstols, on es pot tro­bar la “del guer­rer i el mons­tre”. Repre­sen­tant de les ener­gies ocul­tes i des­co­ne­gu­des, el 2016 el drac va sobre­vo­lar el vuitè dels Set Reg­nes, amb la cate­dral recon­ver­tida en el Gran Septe de Bae­lor de ‘Joc de trons’. I després diuen que no exis­tei­xen!

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4