Còmic

Mirador

Quan els gals comencen a fer la guitza

D’origen català, Caro alternava els Astèrix amb Mortadelo i Zipi y Zape a Santa Coloma G.

Amb la peri­o­di­ci­tat mar­cada per la indústria, però amb uns segui­dors que som autèntics ion­quis d’Astèrix i els seus gals, Sal­vat, grup Anaya, va pre­sen­tar ahir la nova aven­tura dels herois fran­ce­sos: El lliri blanc. Ho van fer por­tant a la Bibli­o­teca Jaume Fus­ter de Les­seps els por­ten­to­sos autors, el dibui­xant Didier Con­rad i el guio­nista Fabrice Caro, que con­ti­nuen la nis­saga dels històrics Gos­cinny i Uderzo, fun­dada el 1959 a la mítica revista Pilote, i que ha esde­vin­gut un esde­ve­ni­ment a França i molt popu­lar a la resta del món, fins i tot als Estats Units. Es dona, a més la cir­cumstància que Caro, que va subs­ti­tuir Jean-Yves Ferri fa dos àlbums, és d’ori­gen català. Ahir va ser la con­fidència que als estius, quan visi­ta­ven la família a Santa Coloma de Gra­me­net, alter­nava els Astèrix amb Mor­ta­delo y Filemón i Zipi y Zape.

A la nova aven­tura, El lliri blanc, Dos­ven­tus, metge en cap dels exèrcits de Cèsar, té un únic objec­tiu: enllu­er­nar Cèsar i donar a conèixer el seu mètode terapèutic al món sen­cer. I si per fer-ho cal que sot­meti l’últim poblet gal que encara resis­teix l’opres­sor, que així sigui! Dos­ven­tus, més enllà de ser un pen­sa­dor, és un setciències, la mena de per­sona que podria dir: “Fes el que et dic, no el que faig” Es tracta d’un per­so­natge que ten­deix a expres­sar-se amb cita­ci­ons i afo­ris­mes en oca­si­ons un pèl fos­cos a fi d’apa­ren­tar que diu coses pro­fun­des. Guio­nista i novel·lista, Fab­caro explica que “m’ima­gi­nava un home encan­ta­dor, amb un carisma inne­ga­ble i capaç de treure el millor dels seus inter­lo­cu­tors tant física­ment com intel·lec­tu­al­ment. Amb l’edi­tor, vam bus­car referències per donar-les a Didier, i vam acor­dar cen­trar-nos en un per­so­natge d’una edat avançada o, com acos­tu­mem a dir, «que acu­muli certa experiència». Un tipus ben plan­tat amb una aura d’intel·lec­tual. Va ser ales­ho­res quan li vam sug­ge­rir que s’ins­pirés en Ber­nard-Henri Lévy i en Domi­ni­que de Ville­pin.”

El resul­tat és una aven­tura que agafa mol­tes referències de l’actu­a­li­tat, i on els gals apa­rei­xen en la línia de fer la guitza als romans, il·lus­trats i pode­ro­sos. A par­tir del guió, Con­rad va bus­car l’aspecte del per­so­natge d’una manera ben diver­tida, “em vaig ins­pi­rar en l’època de les visi­tes a Kat­mandú, en el Flower Power i en la roba ori­en­tal per emfa­sit­zar el seu ves­sant espi­ri­tual i de guru. Per aquest motiu, porta un colla­ret llarg, braçalets i, per des­comp­tat, un lliri! Vaig gau­dir molt cre­ant aquest per­so­natge!”

A diferència de la majo­ria de les sèries, Astèrix és pràcti­ca­ment cal­cat a l’ori­gi­nal d’Uderzo, una clo­nació que creix cap als setanta anys en plena forma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.