Viurem 900 anys, com ‘Matusalem’? Pere Solés busca respostes al seu nou film

L’esperança de vida a Catalunya avui dia és d’uns 80,74 anys els homes i 83,58 les dones. Però què passarà d’aquí a uns anys? I al cap d’alguns segles? Els més optimistes pronostiquen que viurem indefinidament si aconseguim erradicar les malalties. Hi ha altres de més pragmàtics que tot just miren de frenar l’envelliment i rascar anys a la mort. També hi ha aquells qui, mentrestant, s’enriqueixen a costa de vendre pocions màgiques i altres que no les necessiten perquè la seva genètica els ha regalat una constitució física extraordinària, mentre hi ha molts que no tenen la mateixa sort. “La finitud és el que ens fa humans”, ens recorda Pere Solés, doctor i cineasta que ara torna a exposar la seva segona vocació (i la d’actor, que no sabíem) per descobrir-nos que tot això pot canviar radicalment la nostra concepció, quan ell mateix s’ha submergit en un viatge per aprendre més sobre la vida... eterna?

Preguntes amb respostes i teories científiques, de tot això i més tracta la seva nova i original proposta audiovisual titulada Matusalem, una comèdia documental “molt” seriosa sobre la vida i la mort, un film que avui s’estrena al Cinema Truffaut de Girona (20 h) dins del marc del festival Temporada Alta. Presentat anteriorment al Festival Ficcat i programat per a l’any que ve al Sense ficció (TV3), Matusalem és un salt al buit amb xarxa d’aquest metge que es disfressa de Michael Moore –reconeix la seva influència en la concepció de la filmació– perquè, com diu, el tema el toca de prop i tenia la inquietud de ser més participatiu en la descoberta que no pas en un documental corrent. És així que arrenca, amb en Pere, un metge especialitzat en angiologia i cirurgia vascular i director de cinema en hores lliures (de fet porta ja un bon currículum) que ja “cincuentón i canós”, com diu ell, s’adona que s’acosta perillosament a la senectut i decideix buscar la manera per viure més i millor. Amb aquest objectiu recorrerà el planeta entrevistant vells centenaris d’arreu i provarà tota mena de teories i mètodes estrafolaris de xamans i altres il·luminats sense arribar a cap conclusió convincent. Finalment, i després de molt buscar, trobarà en la ciència l’única esperança, però llavors s’adonarà que com a espècie aquest no és, encara, l’objectiu prioritari. Primer cal eliminar la fam i la desigualtat al planeta, després ja ens plantejarem altres fites.

Pel camí ens il·lustrarà a través de les entrevistes amb metges i científics especialitzats en l’envelliment, com ara Manel Esteller o María Blasco; investigadors nord-americans (alguns que asseguren haver descobert fàrmacs que tripliquen la vida als ratolins) o economistes com Xavier Sala-Martín, que saben treure punta al llapis a l’hora de teoritzar. I és clar, xarlatans a qui, comparativament i com a bon home de ciència que és, despulla.

“Aviam, no és important el que jo pensi, sinó el que pensin ells: d’això es tracta aquest documental”, remarca Solés. Ho diu com a resposta a la pregunta de si viurem tant com Matusalem (més de 900 anys, segons la Bíblia). També, perquè la reputada doctora Blasco deixa anar que en un futur viurem “indefinidament” i explica per què i com. Visca la ciència!