Llibres

CRÍTICA

Igualtat radical

“Obrim una fines­tra / en aquest cel tan­cat. / Here­ves de les dones / que cre­ma­ren ahir / farem una foguera / amb l’estrall i la por.” (Frag­ment de “8 de març”, al poe­mari Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.)

El 50% de les per­so­nes que hi ha al món, i de les que hi han vis­cut des de l’ori­gen de la huma­ni­tat, són dones. De fet, les estadísti­ques indi­quen que en són un xic més. Que la mei­tat de la població humana sigui feme­nina és una obvi­e­tat. Tan­ma­teix, el que no és nor­mal és que la major part d’aques­tes dones hagin estat invi­si­bi­lit­za­des.

Diver­sos estu­dis antro­pològics, pale­on­tològics i genètics rela­ti­va­ment recents indi­quen que, al paleolític, les diferències soci­als entre homes i dones, si n’hi havia, eren mínimes. Les dones, per exem­ple, ana­ven a caçar i eren tan bones caçado­res com els homes, i, a l’hora de can­viar de tribu per apa­re­llar-se, el per­cen­tatge de dones que ho feien no era sig­ni­fi­ca­ti­va­ment dife­rent del d’homes. El patri­ar­cat com a estruc­tura social sem­bla que és molt recent, pos­si­ble­ment del neolític. Vuit mil anys de patri­ar­cat res­pecte a cen­te­nars de milers d’anys d’igual­tat.

Tren­car aques­tes dinàmiques no és sen­zill, entre altres motius per la manca de refe­rents feme­nins per a les noves gene­ra­ci­ons. Per això és tant d’agrair lli­bres com el que ha escrit l’advo­cat, escrip­tor i mece­nes Antoni Gelonch(Lleida, 1956), 100 inves­ti­ga­do­res cata­la­nes (Viena). Inclou els aspec­tes bibli­ogràfics més relle­vants i les con­tri­bu­ci­ons fetes a la recerca per 100 dones selec­ci­o­na­des, que han fet les seves con­tri­bu­ci­ons des de finals del segle XIX i, molt espe­ci­al­ment, durant el segle XX i el XXI.

Inclou per­so­nes cone­gu­des com ara la peri­o­dista Mònica Ter­ri­bes, que a banda de la seva etapa més cone­guda a la tele­visió i la ràdio és autora de nom­bro­sos tre­balls sobre comu­ni­cació i inves­ti­gació; altres que són com­pa­nyes pro­fes­si­o­nals meves, com ara la bioquímica Marta Cas­cante i la gene­tista Mont­ser­rat Coro­mi­nes, que han fet apor­ta­ci­ons molt valu­o­ses a l’estudi del càncer i el meta­bo­lisme, i de la pro­li­fe­ració i la rege­ne­ració cel·lulars, res­pec­ti­va­ment, i mol­tes altres que m’eren des­co­ne­gu­des però amb unes bio­gra­fies interes­santíssi­mes, com ara la botànica Mont­ser­rat Gar­cia, nas­cuda a Cuba i emi­grada a Cata­lu­nya, on va con­tri­buir de manera decisòria a cata­lo­gar les plan­tes d’arreu del ter­ri­tori català.

De manera simi­lar, però en l’àmbit teòric i filosòfic, la filòsofa ita­lo­aus­ta­li­ana Rosi Brai­dotti va publi­car fa un parell d’anys Femi­nisme post­humà (Arcàdia), que ha estat recent­ment traduït al català per Ari­adna Pous. Pri­mer cri­tica els errors de l’huma­nisme, reduït a mas­culí, blanc, euro­peu, hete­ro­se­xual i par­lant d’una llen­gua majo­ritària. Segon, defensa el femi­nisme com una cre­ació fins a arri­bar a l’eco­fe­mi­nisme, amb una mirada àmplia que inclou els biai­xos de sexu­a­lit­zació, raci­a­lit­zació i natu­ra­lit­zació. Una pro­posta radi­cal, en el sen­tit que afecta l’arrel mateixa dels arque­tips soci­als, per acon­se­guir una igual­tat cre­a­dora.

Com diuen els ver­sos ini­ci­als d’aquest arti­cle, són dos lli­bres per obrir fines­tres en un cel [encara massa] tan­cat, on fer fogue­res per cre­mar l’estrall i la por.

100 investigadores catalanes
Autor: Antoni Gelonch
Editorial: Viena Edicions (2023)
Pàgines: 216
Feminisme posthumà
Autor: Rosi Braidotti
Editorial: Arcàdia (2022)
Pàgines: 480


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia