Llibres

LLIBRES

Mònica Batet guanya el Premi Crexells amb ‘Una història és una pedra llançada al riu’

L’Ateneu Barcelonès distingeix l’obra publicada en català l’any anterior amb aquests guardons que enguany ja suma 53 edicions

El jurat del premi Crexells ha considerat que la millor novel·la publicada en català l’any passat és Una història és una pedra llançada al riu (Angle Editorial) de l’escriptora Mònica Batet. El jurat que convoca des de fa 53 anys l’Ateneu Barcelonès, li ha donat aquest reconeixement pel seu “magnetisme especial”, que submergeix el lector en “un univers evocador, de múltiples ecos i significats”.

Mònica Batet ha publicat sis novel·les i un llibre de contes i amb la seva primera novel·la, L’habitació grisa (2006) va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero el 2005, i amb la segona, No et mires el Riu (2012) va ser finalista del Premi Crexells. La residència d’escriptors Ledig House de Nova York la va seleccionar el 2017 per a una estada i treballar en la seva cinquena novel·la, Nou illes al nord (2019), amb la que va guanyar el premi Nollegiu de narrativa catalana.

El jurat del reconegut guardó ha estat integrat per l’escriptora Anna Ballbona, el poeta Andreu Gomila, l’escriptora i periodista Eva Piquer, el filòleg Francesco Ardolino i la traductora i periodista cultural Valèria Gallard, així com la vicepresidenta primera de l’Ateneu, Lluïsa Julià, aquesta darrera sense capacitat de vot.

En nom del jurat, Anna Ballbona ha dit que la novel·la “és com un cant d’amor vibrant al gest de narrar històries, al poder de la creativitat, de la imaginació, confrontat amb el poder destructiu dels autoritarismes, dels murs, de les imposicions de les prohibicions”, recull l’agència ACN.

Després del veredicte, la guanyadora ha comentat que en aquesta novel·la volia tractar diversos temes, tots relacionats amb el poder. Per a Batet, és un “privilegi” figurar al llistat de premiats del Crexells, on hi ha autors que admira, com Jesús Moncada, Mercè Rodoreda o Pere Calders. L’atmosfera de misteri i de confusió que conté la novel·la evoca les amenaces totalitàries, així com el menyspreu que l’autoritarisme dedica sempre als drets de les dones i mutila vides i horitzons.

En la seva infància i adolescència al Pont d’Armentera (Alt Camp) als anys 80, apunta l’autora, es va crear un imaginari al voltant de la Guerra Freda, de la qual ha assegurat: “M’interessa més el sotmès que el poderós i com el sotmès enganya el poderós”, i ha afegit que vist amb perspectiva i amb l’auge actual de la ultradreta a Europa, “com a humanitat no n’aprenem”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia