Arts escèniques

El ‘tren’ d’Espanya

És molt fàcil fer escarni de la política fer­roviària (i de qual­se­vol ope­ració d’infra­es­truc­tura) a l’Estat espa­nyol. Joan Yago ha fet una incisió en apro­fun­dint l’arren­cada dels camins de ferro a la pell de brau. Demos­tra com, ja fa 200 anys, els bor­bons en tre­ien suc de les inver­si­ons esta­tals. Una pràctica que s’ha anat repe­tint. L’últim cop cone­gut el de les comis­si­ons a l’AVE de la Meca. Breve his­to­ria del fer­ro­car­ril español és una auca estúpida perquè retrata la per­ple­xi­tat d’una soci­e­tat que no sap expul­sar una corona que fun­ci­ona com a paràsit del govern i de la democràcia. El que falta a la peça és tro­bar les raons dels col·labo­ra­dors neces­sa­ris (empre­sa­ris, polítics, aristòcra­tes) per fer via­ble l’ope­ració d’aquest tren d’Espa­nya. Dar­rere de tot dic­ta­dor o per­so­natge auto­ri­tari hi ha un gru­pus­cle de pri­vi­le­gi­ats (començant pel marquès de Sala­manca) que el pro­te­geix. Són una colla que, en rea­li­tat, en tre­uen pro­fit d’aquesta sal­va­guarda. Fins que la sort, o el rei de torn, els aban­dona i aca­ben sent engo­lits.

La vora­ci­tat dels Bor­bons és insa­ci­a­ble (queda prou reco­llit als lli­bres Els Bor­bons en pilo­tes i Les pilo­tes dels Bor­bons). L’escarni que apa­reix a escena diver­teix i escan­da­litza. És una auca pen­sada per ridi­cu­lit­zar-los que, a diferència de Ber­lus­coni a Editto búlgaro de La Calòrica, els Bor­bons difícil­ment gau­di­rien veient-la. En un estat on no ha prac­ti­cat la gui­llo­tina, la manera de can­viar la forma de gover­nar és picant als fona­ments. Riure’s dels monar­ques només fa con­ver­tir-los en uns herois mur­ris (com el Laza­ri­llo de Tor­mes o el Dioni). Molta més mala llet conté Curva España o N.E.V.E.R.M.O.R.E. dels Chévere.

Les dues intèrprets s’adre­cen al públic contínua­ment. Fent conya que allà només es parla de la història dels trens. La història és cruel i patri­ar­cal amb les rei­nes. Quan es refe­reix a la pell d’esca­tes d’Isa­bel o als seus pla­ers més car­nals. Alfons XIII va ser el pri­mer pro­duc­tor del cinema porno, expli­quen els cro­nis­tes, però és a les rei­nes a la qual se’n fa mofa. Pot­ser esta­ria bé fer notar-ho perquè, sense adver­tir-ho, es repro­du­eix l’estigma mas­clista de gene­ració en gene­ració.

Els exi­lis reals reials coin­ci­dei­xen massa cop. I és evi­dent que el del cam­pec­hano Juan Car­los I és el que toca supor­tar als súbdits espa­nyols. Si es vol expo­sar la con­versa de l’amant amb el comis­sari Villa­rejo millor decan­tar-se pel for­mat aus­ter del Ruz-Bárce­nas de Jordi Casa­no­vas.

La jugada de cons­truir trens per cobrar les sub­ven­ci­ons per­cep­ti­ves és l’ante­sala de les cons­truc­ci­ons d’aero­ports, esta­ci­ons d’AVE. En què es con­ver­ti­ran les lle­res dels rius i bar­rancs després de la dana a València d’aquests dies? Aquesta és la pre­gunta que hau­ria de tenir l’espec­ta­dor entre les dents després de la funció. I no sor­tir-ne satis­fet, després d’aplau­dir la dar­rera bufo­nada de la Cort.

Breve historia del ferrocarril español
Autoria: Joan Yago
Direcció: Beatriz Jaén Intèrprets: Paloma Córdoba, Esther Isla
Dijous, 31 d’octubre (fins diumenge) a la Sala Tallers del TNC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.