El joc de les diferències

Al poblat Punxsutawney d’El dia de la marmota saben diferenciar si l’hivern serà més o menys llarg segons l’hàbit de si el rosegador es mira, o no, la seva ombra. Una poca-soltada comparable a la dita de la Candelera, també un 2 de febrer, (“Si la Candelera plora, l’hivern és fora; Si la Candelera riu, l’hivern és viu”) o a la creença que hi haurà premis grossos de la rifa de Nadal a l’Horta Sud, allà on ha escombrat la dana al costat de la incompetència política. Com si fos un joc de les sis diferències (sota la direcció d’Enric Cambray, Manu Guix i Myriam Benedited, el muntatge roda veloç, trepidant, cap al deliri d’un malson), el repte del muntatge és jugar a veure diferents els dies en els quals el protagonista, Phil Connors, viu exactament igual, en una mena de bucle temporal maleït. Nostromo Live va estrenar, dilluns a la nit, la seva primera versió de musical en català, enfundats amb jerseis de llana de colors vistosos i relleus d’arbres de Nadal i paisatges nevats. El català és la primera llengua no anglesa en què s’ha traduït aquesta versió, celebrada a West End, i és un complement perfecte per als que vulguin allargar la sensació de vacances de Nadal més enllà del 6 de gener (estaran al Coliseum fins al 16 de març).

El públic de l’estrena, entregat i entusiasta, va fer cua per amuntegar-se a la sortida per guanyar-se una xocolatada amb ulleres de canyella (com al muntatge). Al semàfor, dos turistes celebraven la nit de Barcelona amb un cucurutxo de gelat. El joc de les diferències en la Barcelona de Gaudí, el Floquet de Neu i el Barça. I és que a El dia de la marmota, el protagonista, Phill Connors, viu en un bucle temporal maleït que li permet anar modificant el comportament dels altres a partir de la informació que té de la consciència d’haver viscut aquest déjà-vu. La diversió és assegurada i les sorpreses Mago Pop (com definia Cambray a la presentació) fan molt bon efecte. Roc Bernadí fa d’un antipàtic i presumptuós home del temps i Diana Roig de Rita, una romàntica (que no bleda) ajudant de producció. L’amor i la bondat caurà com la neu, en aquest instant. No tenir demà permet al protagonista fer totes les gamberrades que vol. Fins que es converteix en una maledicció perquè no pot enamorar Rita. Veure Connors retransmetent per enèsima vegada la tradició en aquest poblet de Pennsilvània, trasllada les famoses nits de victòries de campionats del Barça amb Arcadi Alibés a la font de Canaletes retransmetent la celebració per TV3. Veure la fatxenderia del meteoròleg fa pensar més en Lo Cartanyà que no pas en la bonhomia d’en Mauri.

En un espai escanyat per fer una major sensació de col·lapse i un cos de ball que resol l’escenografia amb mòduls de casetes en contínua transformació. S’intueix que, entre caixes, la moguda de tècnics i intèrprets ha de ser endimoniada pels canvis de rol dels catorze actors que acompanyen la parella protagonista. Clàudia Bravo, Júlia Bonjoch i Oriol Burés gaudeixen d’uns personatges amb evolució a l’escena, al costat del brogit constant d’un poble estúpidament vitalista, orgullós de sortir a la tele un cop l’any, com si fos la Superbowl de la meteorologia.

Cambray pilota un musical a dues velocitats: en la primera part hi ha la demostració de l’agilitat per plantejar la situació i viure moments fantasiosos a partir del descobriment que si no hi ha un demà, tampoc hi ha conseqüències dels actes i, per tant, el protagonista se sent lliure de fer qualsevol irresponsabilitat. L’escena amb els dos simpàtics embriacs del bar (i la seva cantarella del “Bona nit”) farà furor aquest Cap d’Any entre els espectadors del musical. Després de la represa, es comprova com la pretesa llibertat de comportament és alhora una presó que no li permet avançar en una relació personal. El ritme baixa d’intensitat i s’ensenyen les petites contradiccions en aquesta comèdia romàntica de final feliç. El 2019, Nostromo va presentar una altra adaptació d’un film entretingut ni intranscendent com La tienda de los horrores al Coliseum. Al 1987, Joan Lluís Bozzo (de Dagoll Dagom) l’havia versionat al català. L’any que el TNC ha estrenat el musical de creació de gran format Ànima, Nostromo Live ha estrenat El dia de la marmota en català (i faran versió castellana l’any vinent per a l’Estat espanyol). Alguna cosa ha canviat en aquest bucle d’èxits de musicals. És temps de celebrar-ho.