Llibres per escoltar, música per llegir
La primera edició del Book Music Festival posa el focus en els llibres de música, amb cada vegada més novetats, traduccions i editorials
La presència del català encara és minsa, tot i la pròxima publicació de llibres sobre Zoo, Marina Rossell, Oriol Tramvia o el ‘metal’ autòcton
I ara, després del boom dels documentals musicals, ens arriba... el dels llibres musicals? Hi ha indicis (nous projectes editorials, espais cada vegada més generosos en llibreries, publicació incessant de novetats, traduccions que fins fa ben poc donàvem per impossibles...) que ens permeten fer que sí amb el cap, però possiblement serà l’èxit –o no– del primer Book Music Festival, que se celebrarà del 21 al 23 de febrer al Centre Cultural Albareda, Fabra i Coats, Paral·lel 62 i la llibreria Ona de Barcelona, el que ens permetrà dictaminar amb més claredat si la literatura musical viu a Catalunya, on la tradició en aquest àmbit no ha estat mai particularment forta, una edat d’or.
Els impulsors de la fira són els gironins Jaume Massaguer i Cristina de Fortuny, vinculats històricament a iniciatives com el Festival In-Somni o el vell fanzín Individu ocult, que, amb la participació, també, de Ramon Moreno (Edicions Cal·lígraf) com a comissari, esperen “plantar una llavor” mitjançant presentacions de llibres, taules rodones, conferències, vermuts literaris, debats i exposicions, amb presència d’una cinquantena d’editorials i llibreries de tot l’Estat i concerts com els de Koko Jean & The Tonics, Grabu o Joana Serrat. “Ens estranya que ningú fins ara hagués muntat una iniciativa com aquesta”, se sorprèn Massaguer, amb qui comentem que, al capdavall, el Festival In-Edit, referent mundial i el que més espectadors congrega a Catalunya després del de Sitges, va començar modestament amb un seguit de projeccions al Club Helena de la gracienca plaça del Sol. “Però si a Barcelona, que és ciutat literària de la Unesco, s’hi celebren mil festivals de tota mena, no hi podia faltar un festival com aquest!”, reivindica Massaguer, que vol que el nou Book Music Festival, a més de “festa”, esdevingui una “eina útil” per al sector del llibre, alhora que esperoni la publicació de més volums en català i animi els joves a posar-se a escriure sobre els seus herois tal com les generacions precedents van fer per la via dels fanzins. “Si ets fan d’un músic, el que sol venir després d’escoltar les seves cançons és voler saber qui hi ha al darrere d’aquestes cançons que creus que són tan especials”, exposa Massaguer. “I, en això, la literatura musical hi juga un paper molt important: què fa que aquell músic a qui admires sigui tan tímid o estigui tan sonat? En els llibres de música, al capdavall, hi pots trobar poesia, drama, fantasia, investigació i si, per exemple, en llegeixes un sobre [el productor] Phil Spector, fins i tot, true crime!”
Dídac Aparicio (Contra) és, juntament amb Julián Viñuales (Kultrum, abans Global Rhythm), Alfred Crespo (66 rpm) i altres editors, qui més esforços ha dedicat els últims anys a Barcelona a impulsar els llibres musicals. Va començar l’aventura l’any 2011 amb un amic, Eduard Sancho, i la intenció de publicar llibres sobre dues de les seves passions: la música... i el bàsquet. Amb una vuitantena de volums publicats, Contra és la responsable d’haver fet sortir a la llum obres autòctones de referència (per exemple, Pequeño circo, història oral de l’indie a l’Estat realitzada per Nando Cruz, o Hey, un documentadíssim –i al·lucinant– assaig sobre la conquesta de les Amèriques de Julio Iglesias escrit per Hans Laguna) i, sobretot, d’haver traduït al castellà algunes de les obres més referencials de l’última dècada quant a literatura musical, algunes de les quals, com Incomprendidos, sobre The Jesus and Mary Chain, o La chica del grupo, llibre de memòries de Kim Gordon de Sonic Youth, publicades simultàniament a la seva edició original en anglès, la qual cosa, fa ben poc, era impensable en aquest país. “No conec cap editor de llibres musicals que s’estigui construint una casa a l’Empordà...”, diu Aparicio, tanmateix, amb murrieria. Parlar de “boom”, afegeix, li sembla una “frivolitat”, però admet que “estan passant coses” i revela dades interessants: fa més d’una setmana que cada dia rep una proposta o altra d’autors locals per editar un llibre amb Contra Editorial. “Comparat amb d’altres països, encara venem pocs llibres, però”, assenyala. “Hi ha vegades que un col·lega estranger et diu el que ha venut al seu país del llibre que tu has publicat aquí i penses: «hòstiaaaaa!»”
Sílex Ediciones, amb Ramiro Domínguez Hernanz com a director i el maresmenc Toni Castarnado com a editor de les publicacions musicals del segell, d’altra banda, té cinquanta títols en marxa, amb els escriptors locals al capdavant de les seves prioritats editorials. L’èxit en bona mesura insospitat, l’any 2017, d’Atardecer en Waterloo (Manuel Recio i Iñaki García), en el top de les biografies mundials escrites mai sobre The Kinks, els va fer notar el fenomen. “Hi ha un interès”, constata Castarnado. “Els llibres de música han deixat de ser biografies que t’expliquen només que tal artista va néixer aquest dia i va morir tal altre; la immensa majoria tenen una pàtina especial, una manera pròpia d’explicar les coses.”
La presència del català en llibres musicals (especialment sobre artistes que no són d’aquí), però, és desgraciadament encara molt petita. Hi ha, tanmateix, senyals en positiu, com són la publicació de llibres sobre música d’editorials generalistes (als textos que l’any passat, per exemple, Empúries va dedicar a Raimon, Comanegra a l’Elèctrica Dharma i Folch & Folch a Carles Sabater, caldrà afegir-hi, aviat, No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell, escrit per Albert Om i editat per Univers) o la posada en marxa d’Enderrock Llibres, amb un volum recentment publicat sobre L’estaca i llançaments en previsió sobre el metal en català, els cinquanta anys del Canet Rock o una biografia d’Oriol Tramvia escrita pel seu germà Agustí Pons. “Així com cada cop hi ha més llibres de música, la immensa majoria no són en llengua catalana”, adverteix l’editor, Jordi Novell. “D’ençà que, fa uns mesos, vam anunciar la creació d’aquesta editorial, però, no hem deixat de rebre originals o propostes de músics amb ganes de publicar la història de la seva vida!”.
Sonora, una botiga amb ‘només’ llibres de música al cor de Gràcia
Guillem Vidal
Una llibreria que, tal com promulga a l’entrada en un cartell, ven “només llibres de música” és un negoci que, almenys fins ara, es podria imaginar a l’est de Londres o pels voltants del Boulevard Saint Michel, però aquest negoci, des del 18 de març de l’any passat, es troba al número 9 del carrer Bruniquer de la Vila de Gràcia, a Barcelona, que és on Joan Redolad, el seu impulsor, combina la venda de llibres d’aquesta especialitat (1.200 referències diferents, actualment, en els prestatges de la llibreria Sonora) amb la seva altra feina com a dissenyador gràfic. “M’agrada la música, m’agraden els llibres..., així que això és tot un somni”, ens reconeix després d’ensenyar-nos, a la paret, un “mapa musical de la Vila de Gràcia” que va dissenyar coincidint amb la festa major i que inclou les botigues de discos, escoles de música, bars musicals, associacions, sales d’assaig i estudis de gravació que hi ha a la Vila actualment. “L’altre dia, a Madrid, em vaig trobar un noi que em deia que els seus amics, més que al carrer Tallers, ja venien a voltar per Gràcia, amb visites a Surco, El Genio Equivocado, BCore, Bite It, Disco 100... i ara aquí”.
Redolad no s’atreveix a proclamar als quatre vents que els llibres de música viuen un boom (“tinc la impressió que, potser perquè ja no fan falta tiratges de 3.000 exemplars per publicar un llibre, s’edita molt de tot, no només d’això”, constata) però sí que admet que l’arrencada de la Sonora ara fa un any va ser “triomfal” i el primer Sant Jordi, pocs dies més tard, “brutal”. “Per Nadal vam tenir força gent jove que comprava llibres en format coffee table per regalar als seus pares però, en general, el nostre client té entre 35 i 60 anys. N’hi ha que notes que els concerts se’ls comencen a fer feixucs i prefereixen tombar-se relaxadament amb un llibre al sofà...”, assenyala tot somrient.
El llibre més venut de la, fins ara, breu però intensa història de la llibreria Sonora? Uns marrecs (o Éramos niños) de Patti Smith, i, entre els llibres que té als prestatges, n’hi ha de tota mena d’editorials, des de les especialitzades (com ara 66rpm, l’impulsor del qual, Alfred Crespo, que viu al mateix carrer, va esperonar-lo a obrir el negoci) fins a d’altres amb més recorregut, com la històrica Anagrama, amb els dos volums d’Els llibres galàctics 1966-2018 de Sisa ocupant posicions d’honor en l’aparador. “Sí que és veritat que ara segurament s’assumeixen més riscos”, explica, d’altra banda, Redolad. “Abans, els llibres de música eren bàsicament biografies de noms famosos com per exemple Bruce Springsteen, Queen o Pink Floyd, però, d’un temps ençà, se’n publiquen també d’artistes realment minoritaris, com ara Kid Congo Powers [guitarrista de bandes com The Gun Club, The Cramps o Nick Cave & The Bad Seeds], que l’any passat ens va fer arribar la basca Liburuak.”
Sobre el nou Book Music Festival diu que està, com tanta gent d’aquest món, “a l’expectativa”, desitjant, això sí, que el projecte “pugui tenir continuïtat”. “Em servirà per conèixer editors o distribuïdors amb els quals fa temps que parlem per correu electrònic!”, assenyala. “I, a partir d’aquí, veurem quines sinergies es creen... En tinc ganes!”
