Cultura
El continent sord
Per sisena vegada Andorra no passa el tall al Festival d'Eurovisió, i el català tornarà a estar absent a la final de dissabte a l'Olimpiski Arena de Moscou
Europa seguirà sense descobrir la llengua catalana a la final del Festival d'Eurovisió que se celebrarà dissabte a Moscou. El continent es va mostrar sord als cants de sirena de la pèl-roja Susanne Georgi, que es presentava amb la cançó La teva decisió.
No hi ha manera humana de trencar les barreres i atreure l'atenció de la vella Europa. Sis anys fa que Andorra es presenta al festival i sis anys que cau en la prèvia sense poder assaborir l'èxit de participar en una final. Potser falta risc, o trencar els esquemes, com va fer la República Txeca presentant un superheroi descafeïnat que semblava una caricatura de músic.
Perquè aquest any, com també en anys anteriors, la delegació andorrana sembla tallada per un patró fix. Primer va ser Marta Roure, després Marian van de Wal, després Jenny, l'any passat la triunfita Gisela i aquest la danesa de naixement Susanne Georgi.
Dels sis cops que porta presentant-se, en cinc (l'excepció van ser els Anonymous el 2007) han dut vocalistes femenines que defensaven un estil pop-melòdic de cançó que sembla esgotat fins i tot per a les radiofórmules. Andorra, si es vol veure un dia en una final, necessita una forta dosi d'imaginació.
Classificació directa
Dimarts a la nit, a l'Olimpiski Arena de Moscou, 18 països tenien l'objectiu de passar el tall i plantar-se a la final de dissabte. Una final en què els esperen cinc delegacions que es classifiquen directament, les quatre de sempre, Espanya, França, el Regne Unit i Alemanya, i l'amfitriona, Rússia.
Els deu escollits per saltar a la cita definitiva van ser: Turquia, Grècia, Israel, Portugal, Malta, Finlàndia, Bòsnia i Hercegovina, Romania, Armènia i Islàndia. I, segons es desprèn de les travesses dels internautes, entre aquesta desena d'afortunats hi ha dos clars favorits al triomf definitiu: Islàndia i Finlàndia.
Amb menys friquis que en anys anteriors, els primers 18 països a saltar a la palestra van mantenir les formes per oferir un ventall d'estils que van des del heavy simfònic (Bielorússia) fins a les melodies ètniques (Portugal), passant pel rock efímer (Suïssa) i el rockabilly (Bèlgica), amb un imitador del nostrat Loquillo. La sorpresa va ser trobar-hi la diva Noa, que, acompanyada de Mira Awad, defensava Israel amb una cançó amb missatge.
La semifinal de dimarts, la d'avui (que emet TVE-2) i la final de dissabte seran transmeses pel periodista radiofònic Joaquín Guzmán. I, ja en el primer dia, s'ha trobat a faltar la bola de vidre de José Luis Uribarri i les seves prediccions. El bruixot d'Eurovisió serà aquest any membre del jurat de TVE, que espera, com sempre, que Espanya trenqui el malefici i guanyi el festival gràcies a Soraya i la seva La noche es para mí.
No hi ha manera humana de trencar les barreres i atreure l'atenció de la vella Europa. Sis anys fa que Andorra es presenta al festival i sis anys que cau en la prèvia sense poder assaborir l'èxit de participar en una final. Potser falta risc, o trencar els esquemes, com va fer la República Txeca presentant un superheroi descafeïnat que semblava una caricatura de músic.
Perquè aquest any, com també en anys anteriors, la delegació andorrana sembla tallada per un patró fix. Primer va ser Marta Roure, després Marian van de Wal, després Jenny, l'any passat la triunfita Gisela i aquest la danesa de naixement Susanne Georgi.
Dels sis cops que porta presentant-se, en cinc (l'excepció van ser els Anonymous el 2007) han dut vocalistes femenines que defensaven un estil pop-melòdic de cançó que sembla esgotat fins i tot per a les radiofórmules. Andorra, si es vol veure un dia en una final, necessita una forta dosi d'imaginació.
Classificació directa
Dimarts a la nit, a l'Olimpiski Arena de Moscou, 18 països tenien l'objectiu de passar el tall i plantar-se a la final de dissabte. Una final en què els esperen cinc delegacions que es classifiquen directament, les quatre de sempre, Espanya, França, el Regne Unit i Alemanya, i l'amfitriona, Rússia.
Els deu escollits per saltar a la cita definitiva van ser: Turquia, Grècia, Israel, Portugal, Malta, Finlàndia, Bòsnia i Hercegovina, Romania, Armènia i Islàndia. I, segons es desprèn de les travesses dels internautes, entre aquesta desena d'afortunats hi ha dos clars favorits al triomf definitiu: Islàndia i Finlàndia.
Amb menys friquis que en anys anteriors, els primers 18 països a saltar a la palestra van mantenir les formes per oferir un ventall d'estils que van des del heavy simfònic (Bielorússia) fins a les melodies ètniques (Portugal), passant pel rock efímer (Suïssa) i el rockabilly (Bèlgica), amb un imitador del nostrat Loquillo. La sorpresa va ser trobar-hi la diva Noa, que, acompanyada de Mira Awad, defensava Israel amb una cançó amb missatge.
La semifinal de dimarts, la d'avui (que emet TVE-2) i la final de dissabte seran transmeses pel periodista radiofònic Joaquín Guzmán. I, ja en el primer dia, s'ha trobat a faltar la bola de vidre de José Luis Uribarri i les seves prediccions. El bruixot d'Eurovisió serà aquest any membre del jurat de TVE, que espera, com sempre, que Espanya trenqui el malefici i guanyi el festival gràcies a Soraya i la seva La noche es para mí.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.