Trànsit cap a la mort

Aban­do­nant Bangkok, els pares d'Apic­hat­pong Wee­ra­set­hakul van ins­tal·lar-se com a met­ges al nord-est de Tailàndia quan el futur cine­asta era un nen. Els records d'infància, en part lli­gats a les acti­vi­tats mèdiques dels pares, van fer-se pre­sents a Sin­dro­mes and a cen­tury (2007), la pel·lícula d'Apic­hat­pong ante­rior a Uncle Boon­mee..., que va ser rodada a la mateixa zona rural pobre del nord-est i en la qual un home es pre­para per morir a con­seqüència d'una malal­tia renal. A més, a la bellíssima i sen­sual Bliss­fully yours (2002) un jove birmà, immi­grant clan­destí, pateix una estra­nya malal­tia a la pell. Tot ple­gat no només fa evi­dent l'obsessió mèdica i pels cos­sos malalts d'Apic­hat­pong. També apunta la per­se­ve­rança de la ins­pi­ració auto­bi­ogràfica en aque­lles fic­ci­ons que sem­blen lliu­rar-se a la potència de la ima­gi­nació. Dit això perquè, pre­pa­rant-se per morir, l'uncle Boon­mee rep la visita del fan­tasma de la seva esposa, morta dinou anys enrere, i d'un fill, que va des­a­parèixer fa temps a la recerca d'un espe­rit visi­ble en una foto­gra­fia i que retorna amb una apa­rença simi­esca. A par­tir d'aquí, tant és pos­si­ble la inclusió digres­siva d'un conte sobre una prin­cesa trista, posseïda en un llac per un peix gat fàl·lic, com l'explo­ració d'una cova en forma ute­rina que meta­fo­ritza el trànsit cap a la mort com un retorn cap a l'ori­gen.