Cultura de fusió

Catalunya Caixa

Canvis en la programació d'activitats de la Pedrera i la creació d'un nou espai significatiu a Tarragona són alguns dels objectius de la nova Obra Social de Catalunya Caixa, resultat de la fusió de les antigues Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona. L'obra social conserva les respectives fundacions originàries amb “un pla estratègic únic”, explica la seva directora, Marta Lacambra, que, provinent de l'Obra Social de Caixa Manresa ara lidera aquest projecte conjunt.

L'aportació de cadascuna de les fundacions té un component fortament territorial en aquest cas. Mentre la Fundació Catalunya Caixa té un programa global per a tot Catalunya (amb el 70% d'aportació econòmica), el de Caixa Manresa se centra en el Bages i el de Caixa Tarragona en les comarques tarragonines, amb el 15% d'aportació cadascuna.

Tenint com a fars edificis tan simbòlics com la Pedrera, de Gaudí, a Barcelona, i el complex de Món Sant Benet, al Bages, aquesta obra social optimitzarà també les tres sales d'exposició de la mateixa Pedrera, de la Plana de l'Om a Manresa i la sala de la Fundació Caixa Tarragona. “Imaginació al poder. És més important que siguem eficaços –assegura Lacambra–. I evidentment les tres sales conformen una xarxa que facilitarà la itinerància de projectes. Ja ha passat així amb l'exposició de fotografies d'Agustí Centelles”.

La directora de l'Obra Social té clar també que a Tarragona s'haurà de crear un espai representatiu de l'entitat per completar el triangle amb la Pedrera i Món Sant Benet, i aquest és un dels projectes que creu que s'ha de pensar amb cura i tirar endavant tan aviat com sigui possible.

Pel que fa a la Pedrera, Lacambra està convençuda que ha de continuar mantenint el paper central que ha tingut fins ara en el món artístic i cultural barceloní i català, però també pensa que amb la fusió de les caixes “s'ha tancat un cicle per a aquest equipament”. En aquest sentit, anuncia que la programació de la Pedrera “ha d'evolucionar, sense que això vulgui dir un canvi de línia perquè es defensarà que hi hagi una continuïtat del que s'ha fet fins ara però sí que s'haurà de posar molta més intenció amb tot el que fem”. Aquestes modificacions podrien afectar, no tant a la política d'exposicions, com als seus formats.

Com a herència de Caixa Manresa, Catalunya Caixa ha integrat la Fundació Alícia amb seu a Món Sant Benet, un centre dedicat a la recerca alimentària i a la promoció de la bona alimentació, creat entre la Generalitat i Caixa Manresa. Aquesta fundació, que té com a caps visibles el xef Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster, serà també un dels puntals de la nova obra social. “Aquest és un dels àmbits que més havien crescut i que ens donava més visibilitat dins de la Fundació Caixa Manresa. Som molt conscients que l'Alícia ha de continuar mantenint aquest lideratge perquè es tracta d'un àmbit molt nou i que ens dóna molta personalitat”, diu Lacambra.

Per tal d'augmentar encara més la visibilitat de l'Alícia, es crearà un Bus Alícia, que igual que fa el Bus Gaudí difonent amb una exposició sobre rodes l'obra gaudiniana i la Pedrera per tot Catalunya, promocionarà la bona alimentació arreu del país.

Quant al pressupost de la nova obra social, Lacambra remarca que no hi hagi hagut reduccions importants en aquesta arrencada de l'entitat. La suma dels pressupostos de les tres antigues obres socials abans de la fusió es movia al voltant dels 50 milions d'euros. L'any 2010 s'han gastat finalment 50,5 milions, mentre que està previst que el 2011 el pressupost sigui de 50,2 milions. “La fusió no té perquè significar grans ajustos”, assegura Lacambra.

Unnim

A Unnim, la marca nascuda de la fusió entre Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, els responsables de la seva obra social no estan disposats a perdre pistonada en el terreny cultural. El ric llegat que han heretat en forma d'equipaments singulars i programacions de personalitat accentuada els fa fàcil imaginar moltes possibilitats de futur.

Però abans que el futur hi ha el present, i és obvi que s'imposa l'eficiència i no fer volar coloms. Els artífexs de l'Obra Social d'Unnim, capitanejats per Maria Cardellach, estan a l'espera de saber la dotació econòmica que se'ls destina aquest any. La sabran a finals d'aquest mes, i ja donen per fet que serà inferior a la del 2010. Però aquesta reducció no els espanta, sinó que els ha fet activar l'enginy. “La nostra voluntat és mantenir-ho tot amb contenció de despeses”, emfasitza Cardellach. O, dit amb unes altres paraules, la crisi es trampejarà sense retallar continguts, tot custodiant el nivell d'excel·lència, però, això sí, ajustant costos. Les tisores no tindran pietat de les despeses complementàries.

La prioritat número u són els equipaments propis. “Les nostres programacions tenen molta qualitat, i no la rebaixarem”, diu Cardellach. En aquest “anar a totes” hi pot haver perjudicats, com ara algunes entitats amb les quals se signen convenis. És probable que se'ls redueixin les ajudes.

A Unnim presumeixen d'equipaments culturals, dos dels quals de llarga trajectòria (el Centre Cultural Unnim, a Terrassa, i l'Espai Natura Unnim, a Sabadell) i un tercer inaugurat fa poc (l'Espai Cultura Unnim, a Sabadell).

El Centre Cultural posarà l'accent en els espectacles, les exposicions i els programes pedagògics, en la línia de l'antic Centre Cultural que Caixa Terrassa va inaugurar el 1980. La dansa, per posar l'exemple més il·lustratiu, ha estat i seguirà sent un referent clau en la programació del Centre Cultural, que també té molta cura del teatre, la música clàssica i els concerts per a públics més joves i familiars.

L'Espai Natura, també de perfil molt definit, és una finca de 86 hectàrees de bosc protegit que l'any 1968 Caixa Sabadell va salvar de l'especulació urbanística i la va convertir en un centre d'activitats ambientals. Comprèn la Masia de Can Deu, el Museu de la Vida al Camp, el bosc de Can Deu, la granja i l'església de Sant Vicenç de Verders, recuperada del pantà de Sau. Famílies i escoles doten de gran vitalitat aquest espai.

I l'Espai Cultura és l'equipament que “mira cap al futur”. Està orientat a la recerca, l'experimentació, la innovació i les noves tecnologies, en un encreuament de disciplines que el fa únic per generar nous coneixements. Inaugurat a finals del 2009 després d'una intensa reforma, ocupa un edifici modernista del 1910 que Caixa Sabadell va encarregar a l'arquitecte Jeroni Martorell. L'any passat, l'Espai Cultura va desplegar les seves activitats a mig gas i és al llarg d'aquest 2011 que s'imposarà amb tota la seva energia amb conferències, debats, seminaris i exposicions.

A més d'aquests tres grans equipaments, la nova caixa disposa d'una xarxa extensa d'auditoris, biblioteques, aules de cultura, escoles de pintura i sales d'art. Quant a activitats, n'hi ha de tan simbòliques com el Premi Sant Joan Unnim, una de les cites literàries més importants del país.

Unnim ha decidit que les tres obres socials integrades mantinguin la seva autonomia. Així, el 75% del pressupost el gestiona cada Obra Social per desplegar les activitats en el seu territori històric propi. El 25% l'administra la direcció central de l'Obra Social, i es destina a activitats per a tot el país. Per dir dos exemples, la direcció de l'Obra Social d'Unnim es responsabilitza de la convocatòria d'ajuts i del festival Etnival, que es fa a Girona i que, abans de la fusió, era l'Obra Social de Caixa Sabadell qui l'impulsava.

I és que més enllà dels territoris històrics de les tres caixes, Unnim vol ser més present que mai a tot Catalunya, amb un programa itinerant de 60 concerts, un centenar d'exposicions, 20 projeccions de pel·lícules del Festival Unnim de Cinema de Muntanya, que es fa a Torelló, i conferències.

La Caixa/Caixa Girona

Molts mesos abans que s'iniciés el procés que va acabar amb l'absorció de Caixa Girona per La Caixa, aquesta última entitat va iniciar les obres de reforma del seu casal d'avis a la plaça Poeta Marquina, molt a prop de l'estació de tren de Girona, perquè fos la seu del Caixafòrum gironí. La reforma d'aquest local, que havia de transformar l'antic teatre del casal en un auditori, entre altres accions, es va aturar abans de l'estiu passat per un conflicte amb els veïns sobre una sortida de fums. Aquest parèntesi ha servit també als responsables de La Caixa per reformular el projecte: potser tant, que és possible que el Caixafòrum de Girona no acabi tenint la seu en aquest local, força cèntric però amb tan poc encant com el seu entorn immediat, sinó en la joia de la corona de l'extinta Caixa Girona: la Fontana d'Or. Aquest antic palau del carrer Ciutadans, amb les seves sales d'exposicions i una sala d'actes ben amortitzades fins ara, és una tria lògica tenint en compte diversos factors: la seva localització dins la ciutat; els seus espais per a exposicions i altres activitats, prou amplis i adaptables a les circumstàncies, i evidentment també l'important currículum expositiu de la Fontana d'Or, tot un referent per als amants de l'art més enllà dels límits de la ciutat.

La Caixa ha manifestat en tot moment la seva voluntat de preservar els programes impulsats fins ara per Caixa Girona a la seva demarcació, tant en l'àmbit social i assistencial com en el cultural i artístic, però evidentment hi haurà alguns canvis que es preveuen inevitables. Per exemple, és més probable que el Festival Jardins de Cap Roig canviï d'orientació, no només perquè Concert Studio (Festival del Mil·lenni) finalitza aquest any el seu contracte vigent amb Caixa Girona per a la gestió del festival empordanès, sinó perquè tots els grans festivals d'estiu estan revisant els seus formats d'acord amb la nova realitat econòmica.