Una bona collita

Les catorze can­di­da­tu­res als Goya obtin­gu­des per Pa negre són gai­rebé una pro­esa històrica. Prèvia­ment, en tota la història d'aquests pre­mis, només una altra pel·lícula par­lada en català –Sal­va­dor (Puig Antich)– havia estat nomi­nada en la cate­go­ria de millor llarg­me­tratge; en total, va obte­nir onze can­di­da­tu­res.

A part de pels seus pro­pis mèrits –que van començar a ser reco­ne­guts al Fes­ti­val de Sant Sebastià–, Pa negre és sig­ni­fi­ca­tiva pel que té d'aban­de­rada d'una collita espe­ci­al­ment fructífera pel que fa al cinema català; una anyada que ha con­tras­tat amb la gri­sor del cinema de Madrid i que està ine­vi­ta­ble­ment pre­sent en les nomi­na­ci­ons. Encara més: en total, sis de totes les can­di­da­tu­res d'actors i actrius cor­res­po­nen a inter­pre­ta­ci­ons en català, inclo­ent-hi l'esplèndida Emma Suárez de l'arris­cada La mos­qui­tera.

El con­ser­va­do­risme habi­tual de l'Acadèmia del Cinema Espa­nyol explica les absències de pro­pos­tes com Aita i Cara­cre­mada, tot i que crida una mica l'atenció l'absència d'una pel·lícula tan feta per agra­dar com Herois.

L'únic film que supera Pa negre en nom­bre de can­di­da­tu­res, Balada triste de trom­peta, és pot­ser el títol més per­so­nal, irre­gu­lar i exces­siu d'Álex de la Igle­sia; però els votants deuen haver vol­gut recom­pen­sar la tasca del seu actual pre­si­dent, que ha revi­ta­lit­zat la gala dels Goya fit­xant Bue­na­fu­ente, s'ha recon­ci­liat amb Almodóvar i ha estès ponts amb els inter­nau­tes. I el film que hi va al dar­rere, También la llu­via –de la vice­pre­si­denta Bollaín–, havia d'estar obli­gatòria­ment pre­sent tenint en compte que és el que han pre­se­lec­ci­o­nat per als Oscar.