Amargo es reinventa

A Rafael Amargo sem­pre li cri­ti­ca­ven que ballava poc en els seus espec­ta­cles. Que es refu­gi­ava entre la seva com­pa­nyia i els recur­sos audi­o­vi­su­als. Ara ja no es podrà dir això. Després d'un expe­ri­ment a Maó l'estiu pas­sat, ha cons­truït un solo de fla­menc. Ell ataca sol l'espec­ta­cle de 80 minuts. Evi­dent­ment, ve acom­pa­nyat d'una for­mació petita de músics i can­ta­ors però, insis­teix Amargo, no és un con­cert ballat, sinó una core­o­gra­fia com­pleta.

L'artista, un inquiet en la pro­va­tura de tota classe de dis­ci­pli­nes d'inter­pre­tació (cinema, tele­visió, direcció, core­o­gra­fia, fla­menc...) també reci­tarà un poema del seu avi, amic de Lorca, i can­tarà el clàssic tema d'Édith Piaf. Volia tocar el piano, però li ha fal­tat temps per atre­vir-s'hi. Només encerta acords, per ara, diu juga­ner.