Joguets «versus» futbol

Senen ja s'ha despenjat de Las tribulaciones de Virginia i Jomi ha tingut congelat l'espectacle l'any passat, sense gaires ganes de tornar-hi després d'haver-lo representat per tot Europa durant cinc anys. Però Cèsar Compte, director gerent del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), devia ser prou persuasiu quan fa uns mesos va trucar a Jomi per convidar-lo al cicle R-evolució escènica, que s'ha desenvolupat des del mes de febrer passat al Centre d'Art Cal Massó. L'anunci que la companyia Hermanos Oligor tornaven a treure a la llum Las tribulaciones de Virginia va saltar les fronteres locals i les localitats es van exhaurir en pocs dies, amb gent que ha vingut d'arreu per veure, potser ara sí per última vegada, aquesta insòlita proposta creada durant tres anys en un soterrani, perquè Jomi passava un mal moment i el procés li va servir de teràpia, d'on va sortir un dia per enlluernar el públic. Els Oligor plantegen un espectacle de joguets, creats amb material de rebuig, i que Jomi manipula mentre desgrana una trista història d'amor que fa riure, sí, però que deixa un pòsit de melangia d'aquells que queden tan aferrats que s'ha de gratar una bona estona perquè no en quedi ni rastre. Jomi, ajudat per un cosí seu que fa les funcions de Senen –i que abans de començar l'espectacle comentava que els seus cosins sempre havien sigut «una mica estranys»–, el va representar dimecres i ahir. Dimecres va coincidir amb la final de la Champions i, tot i que la gran majoria dels cinquanta espectadors que omplien la petita grada de la barraca de fira on es desenvolupa el muntatge no semblaven d'aquells que es desesperin pel futbol, el públic va seguir l'espectacle amb el cor i el cap partits en dos. El xivarri que venia del carrer el va desconcentrar una mica, va sonar algun mòbil, se sentien crits i petards i el públic de Cal Massó intuïa, en conseqüència, que el Barça anava fent gols. Hi va haver un moment que Jomi va plantejar instal·lar una tele al costat dels seus joguets. No, no cal, va dir el públic una mica avergonyit.

Las tribulaciones de Virginia ha tancat la segona edició del cicle escènic que organitzen el CAER i el Centre d'Art Cal Massó, una proposta que permet que es puguin veure a Reus alguns dels espectacles de petit format més moderns i avantguardistes d'ara, d'aquells que s'elaboren a les cuines de les companyies que investiguen i fan avançar les arts escèniques. Un cicle que caldrà veure com es planteja l'any que ve, atès que Cal Massó estarà tancat un any per les obres d'ampliació que ja hi han començat.