L'estiu a escena
Si hagués nascut a...
Manel va clausurar el festival Portalblau amb una actuació memorable que va fer aixecar el nombrós públic que omplia el fòrum romà d'Empúries
“Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys...” és la primera frase de la primera estrofa d'una de les millors cançons de Manel, que, incomprensiblement, no és inclosa en el repertori de la segona gira d'aquest grup que els està portant a tocar a cada racó de Catalunya. Tanmateix, diumenge a la nit, en la seva aturada a l'Escala per posar el colofó al festival Portalblau, el quartet va tenir el detall d'incloure la cançó reconeixent que no podien fer menys que tocar-la, situat on estava l'escenari: al bell mig del fòrum romà d'Empúries. I encara més: durant la introducció de la peça es va dir que Roger Padilla la va compondre recordant una de les seves visites a aquest entorn, adjectivat per ells com a “espectacular”. Cal dir que la interpretació va ser memorable, com tot el concert.
Abans, però, i ja amb el cel calmat, fins i tot estrellat i amb el testimoni majestuós d'una lluna plena, Manel va arrencar tal com marca el seu protocol, amb El Miquel i l'Olga tornen, La bola de cristall, El gran salt i Pla quinquennal. I després de Roma, amb els problemes de so parcialment arreglats, Boomerang va tornar a marcar el canvi de ritme al compàs d'un públic entregat. I així, ja amb la sisena marxa posada i amb menys monòlegs característics de Guillem Gisbert, van anar empalmant, una a una, cançons que ja comencen a ser insígnia per una gran diversitat de generacions, com ara En la que el Bernat se't troba, La cançó del soldadet, Captatio benevolentine o Ai, Dolors, per acomiadar-se amb el ja clàssic Benvolgut.
El clímax va arribar quan en plena interpretació d'aquesta cançó tres espontanis van aconseguir fer aixecar dels seients els més de 2.600 espectadors, que, de cop i volta, van envair els corredors fins a tocar l'escenari. Atònits, davant d'un públic lliurat i dempeus, els quatre membres del grup no van poder fer més que regalar els bisos Criticarem les noves modes de pentinats, Gent normal –la versió de Common People, de Pulp–, Al mar! i Deixa-la Toni, deixa-la.
Amb els llums ja encesos i amb el públic desfilant, no vaig poder reprimir imaginar-me que si hagués nascut a Empúries, fa més de dos mil anys, no hauria pogut disfrutar d'una nit tan memorable com la d'aquest diumenge passat.