La visita del mestre

Per com­me­mo­rar els seus 25 anys, l'Orques­tra Simfònica del Vallès ha ini­ciat el curs amb un atot impor­tant: que l'hagi diri­git Josep Pons, actual direc­tor de l'Orquesta Naci­o­nal de España i, a par­tir del setem­bre del 2012, direc­tor musi­cal del Liceu. Pons es va pren­dre molt seri­o­sa­ment la cita i els músics n'esta­ven ben con­tents, i al final del con­cert el van aplau­dir de manera osten­si­ble. Sem­bla que es posa de moda que el pri­mer con­cert de la tem­po­rada esti­gui far­cit de peces breus, molt dinàmiques i ben cone­gu­des. Així ho va fer diven­dres l'OBC a L'Audi­tori i, dis­sabte, l'OSV al Palau. La pri­mera part va incloure Empúries, una sar­dana per a orques­tra d'Edu­ard Toldrà, i cinc més d'orques­tra­des, com ara la Cam­pe­rola, també de Toldrà, amb una gran finor per Joan Alfonso i Orfila (1916-1995). També va ser nota­ble la inter­pre­tació de l'adap­tació orques­tral d'Albert Gui­no­vart de Recor­dant Vic, de Joa­quim Serra. Van inte­grar la segona part dues Dan­ses esla­ves, la 1 i la 2 de l'op. 72, d'Antonín Dvorák; les Dan­ses hon­ga­re­ses 1, 3 i 10 de Johan­nes Brahms, i, en dar­rer terme, les sug­ges­ti­ves Dan­ses de Galanta de Zoltán Kodály. Ens va agra­dar espe­ci­al­ment la pri­mera de Dvorák i, en tot el con­cert, el lluïment dels diver­sos solis­tes, en espe­cial el corn anglès i el cla­ri­net. El direc­tor titu­lar de l'orques­tra, Rubén Gimeno, va pre­sen­tar amb unes parau­les la tem­po­rada, en què, com a tret dis­tin­tiu, es vol valo­rar el silenci començant sem­pre amb una peça de J.S. Bach, en aquest cas la Fuga BWV 564 a l'orgue. També abans d'ini­ciar el con­cert es va inter­pre­tar una vis­tosa Fan­fara amb què el com­po­si­tor Parera Fons havia obse­quiat l'OSV.