Flamenc d'avantguarda

El bai­laor sevillà Israel Galván (1973) treu el fla­menc del seu hàbitat natu­ral a La curva, acot­xat pel cante ato­nal d'Inés Bacán i la pia­nista Syl­vie Cour­voi­sier, par­lant “tres idi­o­mes dife­rents que apre­nen a comu­ni­car-se”. Galván va pre­sen­tar ahir a Bar­ce­lona el seu dar­rer espec­ta­cle, que por­tarà dilluns vinent (21h) al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona, en el marc de Tem­po­rada Alta, i que després durà al Mer­cat de les Flors de Bar­ce­lona, del 22 al 25 de maig de l'any que ve. Galván, figura reco­ne­guda en l'àmbit de la reno­vació del ball fla­menc i de la dansa, ha con­fiat la dra­matúrgia i la direcció escènica de la peça a Txiki Ber­ra­ondo. Sal­va­dor Sunyer, direc­tor de Tem­po­rada Alta, va afir­mar que el tre­ball de Galván va més enllà, “obre camins dife­rents”. Per això, i tenint en compte que mai abans no havia estat en el car­tell del fes­ti­val gironí, Sunyer va anun­ciar la seva intenció de tor­nar-lo a pro­gra­mar i recu­pe­rar algun dels seus tre­balls ante­ri­ors, com La edad de oro (2005) o Tábula rasa (2006).

Galván va pre­sen­tar La curva com un joc de vibra­ci­ons entre un ballarí i dues dones: una de les més sin­gu­lars veus del cante jondo, Inés Bacán, gitana anda­lusa (Lebrija, 1958), i una pia­nista de jazz i música con­tem­porània Syl­vie Cour­voi­sier, que als sis anys va començar a tocar el piano a Lau­sana.

Jun­ta­ment amb un dels toca­dors de pal­mas més sol·lici­tats del fla­menc actual, José Jiménez San­ti­ago, cone­gut com Bobote, i els tècnics de l'espec­ta­cle, for­men un equip de “bojos per l'art”, segons la direc­tora Txiki Ber­ra­ondo, que ahir va expli­car que només ha mirat de “no espat­llar” la feina d'Israel Galván, de qui explica que està sem­pre en “procés alquímic” sobre qual­se­vol estímul que rep, gene­rant contínua­ment nou mate­rial amb el seu cos.