L'orquestra orgànica

L'última nit de Tots Sants, l'Orchestra Fireluche va fer nou anys. No està gens malament per a un dels projectes musicals més inusuals i màgics de l'escena catalana, integrat actualment per deu músics, set noies i tres nois, que toquen en total mig centenar d'instruments i artefactes sonors de tota mena. “Hem arribat a ser catorze components, però el nucli dur que aguanta des dels inicis està format per set músics. De fet, la nostra fortalesa és la nostra debilitat: tenim una flexibilitat molt gran i hem arribat a fer bolos amb només tres músics, però aquesta etapa ja s'ha acabat. Fins ara havíem fet molts concerts, tot i que som un grup una mica complicat de sonoritzar i per això sempre portem el nostre tècnic, l'Albert Cortada, però ara també estem notant la crisi”, explica en Sarsa, un dels fundadors d'aquesta peculiar formació de la Cellera de Ter.

Ara l'Orchestra Fireluche acaba de publicar el seu quart disc, D'un llonguet un pa de quilo (Defy Music), que van presentar divendres al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona i que dissabte vinent estrenaran més a prop de casa, a la sala de cambra de l'Auditori de Girona, en un concert emmarcat dins del cicle Càpsula (21 h, 6 euros). El disc, amb una preciosa portada que reprodueix una pintura de Pepita Turon Masgrau, l'àvia d'en Quim, el bateria de l'orquestra, és en certa manera l'altra cara del seu anterior treball, Eines de sons inexplicables: si aquell era un ambiciós CD-DVD-llibre amb remescles electròniques d'alguns temes i tot un concepte que en directe es va traduir en l'espectacle Música invisible, D'un llonguet un pa de quilo és “un disc de directe, molt orgànic, només amb algunes pinzellades electròniques. El vam gravar l'abril passat al Black Pepper Studio de Cornellà de Terri, tocant tots alhora i gravant amb cinta analògica, amb la mínima postproducció. És el nostre disc més senzill i natural, i també el més semblant al directe. La cinta analògica és força cara i nosaltres anàvem una mica justos de pasta, així que si algú la cagava, la cagava: gairebé no teníem opció de repetir el que no ens havia sortit bé a la primera. Tot i així, el disc està força ben orquestrat i harmonitzat, amb alguns moments més punkies. L'hem coproduït entre nosaltres i l'Albert Cortada”.

Aquesta tornada a la senzillesa, als sons més naturals, lliga molt bé amb la portada, les fotografies de promoció i el títol del disc, que aposten globalment per un concepte rural. El títol, però, va sorgir d'una manera no programada ni argumentada: l'origen es troba en un somni d'Elena Gascon, en el qual en Faló d'Aquitamxé feia un truc de màgia i convertia un llonguet en un pa de quilo. Va ser després quan van sortir a escena les explicacions sobre com d'uns instruments de joguina poden sortir “cançons de veritat”...

Amb títols com ara Sugus, El gust de les cireres, 30 dits, Nagore, African Rock o Tim –un tema dedicat a Tim Burton–, els temes instrumentals de D'un llonguet un pa de quilo ja han nascut amb vocació de banda sonora. De fet, l'Orchestra Fireluche ja ha fet música per a dos espectacles, Alt, de Deambulants i Maduuuuixes!, de La Bleda. L'Orchestra Fireluche creu que la seva música és ideal també per a produccions audiovisuals, sobretot per a dibuixos animats, i ofereixen les composicions de D'un llonguet un pa de quilo a realitzadors i productors que vulguin acoblar les seves imatges amb el seu univers sonor.

En aquesta nova gira, la Fireluche interpretarà els tretze temes del seu últim disc i una desena de peces més anteriors que aniran canviant en cada concert. Per a l'Auditori de Girona estan estudiant una possible ambientació de tipus, diguem-ne, un xic camperol. “L'Auditori sona molt bé, però és molt fred”.