Festival de festivals

Arran de l'arti­cle de la set­mana pas­sada en què par­lava del silenci de l'Ins­ti­tut Català de les Indústries Cul­tu­rals (ICIC) envers als famo­sos fes­ti­vals de referència (una ter­mi­no­lo­gia que s'haurà de reno­var), una ànima amiga em va reme­tre via cor­reu electrònic el llis­tat amb el qual tre­ba­lla l'esmen­tat orga­nisme ins­ti­tu­ci­o­nal. En relació amb la música, als cinc que ja exis­tien en temps del con­se­ller Tres­ser­ras, és a dir, Sónar, Jazz de Ter­rassa, Tra­di­cionàrius, Barna Sants, Mer­cat de Música Viva de Vic i Tor­ro­e­lla de Montgrí, se n'hi afe­gi­ran dos més: el Fes­ti­val de Música Antiga dels Piri­neus i el Pri­ma­vera Sound.

Set és un número màgic i no per la coin­cidència amb el nom­bre de nans de la Blan­ca­neus. No vull entrar en valo­ra­ci­ons si en aquest llis­tat, en el cas que fos el defi­ni­tiu, hi són tots els que merei­xen ser-hi, o si tots els que hi són merei­xen estar. En rea­li­tat, tinc els meus dub­tes. Cons­tato, això sí, que entre aquests set esco­llits, no hi ha cap orga­nit­zat per la pro­duc­tora The Pro­ject, que en rea­li­tat és l'empresa cata­lana més prolífica en el ter­reny dels fes­ti­vals i la que nodreix de música altres fes­ti­vals de referència tea­trals com el Grec. Ima­gino que aquesta mar­gi­nació no es posarà gens bé a Tito Ramo­neda, Joan Roselló i com­pa­nyia, que són els pares de cri­a­tu­res tan impor­tants com el de Jazz de Bar­ce­lona, el de Gui­tarra, el de Cajón o el Gos­pel.

Tam­poc no hi és el Fes­ti­val del Mil·lenni que, no ens enga­nyem, omple un forat impor­tantíssim. O els fes­ti­vals d'estiu, tant el de la Porta Fer­rada com el de Cap Roig, que banyen de música de cate­go­ria les vet­lla­des de juliol i agost. Evi­dent­ment, no poden ser-hi tots els que es fan, perquè si alguna cosa comença a sobrar en el calen­dari català, són fes­ti­vals de música, que en les últi­mes èpoques han cres­cut com bolets per tota la geo­gra­fia cata­lana fins a for­mar un autèntic fes­ti­val de fes­ti­vals.