Passió

La notícia no és del tot sin­gu­lar: l'alcalde i la regi­dora de Cul­tura van rebre, ahir, dilluns dia 12, un poeta recent­ment guar­do­nat. Hi ha hagut tra­dició que el bat­lle de Bada­lona tin­gui espe­cial cura de la cul­tura que es fa a la vila. Podria far­cir un lli­bre amb anècdo­tes de Joan Blanch apas­si­o­nat, sigui per un escrip­tor o una idea huma­nista, expli­cant-se a peu dret pel car­rer de Mar; però qui sap d'aquesta cos­tum és pre­ci­sa­ment Mar­cel Riera, poeta guar­do­nat que rebé l'home­natge del con­sis­tori. Riera ha estat un poeta de pro­ducció tar­dana, home obert al món uni­ver­sal de les idees, el qual ha vis­cut fas­ci­nat per les lle­tres saxo­nes dels dos cos­tats de l'Atlàntic. Aquesta passió i el seu con­reu l'han por­tat a la exem­plar aven­tura de con­ver­tir-se en un edi­tor “de som­nis impos­si­bles”; tre­nant un catàleg de peces, en las quals el seu màxim valor està en la “qua­li­tat literària”. De fet, va gua­nyar un premi de pres­tigi cap­bus­sant-se en les lle­tres irlan­de­ses; el mèrit no ha estat par­lar d'Irlanda, sinó expli­car-la amb la vehemència i la bon­dat que ho ha fet.

Mar­cel Riera és polític de pro­fessió, no és gens estrany que el seu entorn més pro­per li retir home­natge; més aviat diria que és força nor­mal, perquè els bons polítics són homes amb l'ore­lla posada ben a prop de la terra, que saben inter­pre­tar els sig­nes dels temps. Per molts anys, senyor Riera!