L'últim ‘bad boy'

E

Cada cul­tura té els seus per­so­nat­ges incòmodes o impre­sen­ta­bles, que, con­tra tot pronòstic, aca­ben fent-se un lloc des­ta­cat dins el sis­tema lite­rari. Amb figu­res com Art­hur Rim­baud o Allen Gins­berg s'entén que el feno­men ens acom­pa­nya fa segles.

El desem­bre pas­sat, a Lon­dres, va morir el dar­rer bad boy de la cul­tura anglesa, el poeta, nar­ra­dor, guio­nista, dra­ma­turg, memo­ri­a­lista, tra­duc­tor i actor Chris­top­her Logue (1926-2011). La seva mare, casada amb un fun­ci­o­nari de cor­reus, sem­pre expli­cava com tot­hom que la conei­xia la pla­nyia per haver tin­gut un fill com Chris­top­her. Ell mateix, a la seva auto­bi­o­gra­fia, El príncep blau (1999), es va des­criure com un ber­gant o un ban­darra. Però va arri­bar a rebre el nome­na­ment de coman­dant de l'Imperi Britànic l'any 2007.

Va aban­do­nar els estu­dis per allis­tar-se als famo­sos Black Watch o Guàrdia Negra. Després, va pas­sar dos anys a la presó, a Pales­tina, per la revenda de vals que havia robat de l'exèrcit. El 1951 es va ins­tal·lar a París, on es va fer amic de Henry Miller, George Plimp­ton i Samuel Beckett. El 1953 va començar la seva car­rera de poeta. A la dècada de 1960 va escriure novel·les porno per gua­nyar-se la vida. Altre cop a Lon­dres, va encapçalar el movi­ment poètic de pro­testa social i política. Ber­trand Rus­sell el va col·locar al seu famós Comitè dels 100. Paral·lela­ment va gra­var amb EMI diver­sos dis­cos on unia jazz i poe­sia. El 1971 va actuar com a Ric­he­lieu a The Devils, de Ken Rus­sell. Etcètera.

Ara bé, Logue no serà recor­dat pas per les seves excen­tri­ci­tats sinó per les seves extra­or­dinàries recre­a­ci­ons poètiques de La Ilíada, d'Homer. Tot va començar el 1959, quan la BBC li va encar­re­gar una adap­tació radiofònica del poema èpic. Logue va que­dar engan­xat de per vida. Es va pas­sar lite­ral­ment mig segle recre­ant Homer, una tasca que va desem­bo­car en la publi­cació de cinc volums sota el títol genèric de War Music, entre el 1981 i el 2005. El diari The Tele­graph va cal­cu­lar que Logue, tan lle­pa­fils i pere­pu­nye­tes, recre­ava tres ver­sos al mes, de manera que aca­ba­ria la seva tasca el 2080!

War Music és una autèntica obra mes­tra de la poe­sia anglo­sa­xona moderna. A més, forma part d'una llarga i nodrida tra­dició de recre­a­ci­ons d'Homer en llen­gua anglesa, que acaba de donar el seu dar­rer fruit al sen­sa­ci­o­nal Memo­rial, d'Alice Oswald. De l'obra de Logue, el gran Louis Mac­Neice va decla­rar que, res­pecte a Homer, “la sang era més sag­nant, i el fat més fatal”. Law­rence Dur­rell va dir que “tant de bo que Homer fos tan bo”. I George Stei­ner va afir­mar que al llarg dels segles “cap clas­si­cista, cap crític ha fet veure d'una manera tan con­cisa l'impacte real d'Homer”.

Amb tra­duc­tors de la talla de Car­les Mira­lles o Fran­cesc Par­ce­ri­sas no entenc per què la poe­sia cata­lana no té l'Homer de Logue.